miércoles, 12 de enero de 2011

En lloc de confrontacions, solucions

Aquest any que tot just acabem d’estrenar suposa l’inici d’una nova legislatura al Parlament de Catalunya. En tots els començaments hi ha ganes i bona voluntat, malgrat que això no és suficient per governar bé i fer el més adequat. En aquests moments, la prioritat és resoldre el tema econòmic, retornar la confiança als empresaris i als autònoms, que en definitiva són els que generen llocs de treball i poden reactivar la malparada economia.
Quan el president de la Generalitat diu que s’ha trobat unes arques públiques sense diners, em recorda el que li va passar al govern del Partit Popular l’any 96, una situació que probablement es repetirà l’any 2012, i el Partit Popular va demostrar aleshores, i ho tornarà a demostrar, que aplicant les polítiques adequades, de recolzament a les PYMEs i baixant els impostos es pot sortir de la crisi i crear riquesa. Per cert, a Catalunya, malgrat que alguns caps quadrats es neguin a reconèixer-ho, li va anar molt bé quan va governar el Partit Popular a Espanya.
El President Mas segur que hi posa bona voluntat, però s’equivoca quant pretén enfrontar Catalunya i la resta d’Espanya. Precisament, en els moments difícils és quan la solidaritat i les bones relacions són més necessàries. Com també s’equivoca quan diu que no donarà un pas enrere en el tema de la immersió lingüística. El senyor Mas ha de recordar que les eleccions ja han passat, que ara ja no és un candidat en campanya electoral i que com a president de la Generalitat ha d’adoptar una posició de responsabilitat i acatar la sentència del Tribunal i fer-la complir. El senyor Mas ha de pensar que ara no és el candidat de CIU, sinó el president de tots els catalans.
I en aquest sentit, Artur Mas té dos reptes importants. El primer i prioritari és recuperar l’economia, i el segon, és crear un marc de convivència a Catalunya que passa per respectar les sentències dels Tribunals. Aquesta és una norma bàsica en un estat de dret i els primers que han de donar exemple són els governants.
Pel que fa a la província de Lleida, la situació és preocupant. El tripartit ens ha deixat una província desfeta econòmicament i decebuda socialment, i el govern de CiU, més preocupat en proclames identitàries que en buscar solucions reals a la crisi, no sembla el més preparat per arreglar-ho. Les dades econòmiques són més que alarmants: Lleida ha tancat l’any 2010 amb un 20 % menys d’empreses i l’atur ja afecta a més de 27.500 lleidatans.
A més, el nostre sector agrari i ramader tampoc està millor. La renda agrària està sota mínims històrics, hi ha el problema de les zones ZEPA del canal Segarra-Garrigues per resoldre i ara als nostres pagesos se’ls ha afegit un mal de cap més amb els robatoris que, un dia i un altre, pateixen les seves explotacions agràries, sense que ningú hi posi remei i amb un greuge afegit, que és la dificultat que tenen per poder assegurar les seves propietats.
En aquests moments i davant d’aquesta situació, cal menys retòrica nacional i més concreció en buscar solucions per sortir de la crisi i per solucionar els problemes reals i quotidians que pateixen els ciutadans. Cal tocar de peus a terra i ser molt conscients de la situació que vivim.
No és el moment de fer volar coloms, ni de buscar fora de Catalunya els culpables de la situació. No és el moment d’encendre flames patriòtiques, ni de fer crides a la construcció nacional, sinó que hem de dedicar tots els esforços a sortir del pou en el que ens trobem per culpa d’unes inadequades polítiques econòmiques.
Finalment, no vull acabar aquest escrit sense donar les gràcies a tots els lleidatans que han confiat en el PP en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. No els defraudarem. I als que no ho han fet, dir-los que poden comptar amb nosaltres si en algun moment necessiten la nostra ajuda.
Dolors López
Presidenta del PP de Lleida i diputada al Parlament