Dolors López

A propòsit de la PAC

2012-01-12T19:40:00.000+01:00

En un tema cabdal per a la nostra economia, com és el sector agrari, i des de la responsabilitat que em dóna el meu càrrec de diputada al Parlament de Catalunya, vull ressaltar, en primer lloc, la importància del consens, perquè a l’hora de defensar els interessos del sector agrari, les forces polítiques hem d’actuar per damunt de possibles interessos partidistes. La unitat i el consens ens farà, amb tota seguretat, més forts a l’hora d’obtenir uns bons resultats en les negociacions.

Cal dir, però, que la proposta de la PAC presentada el 12 d’octubre no sorgeix per generació espontània: és conseqüència de les diferents propostes dels estats membres i del document que va presentar el govern socialista i que es va iniciar, precisament, quan Espanya presidia la CEE.

Sense ànim de buscar responsabilitats, creiem que, segurament, no s’han defensat prou bé els interessos dels agricultors i ramaders espanyols i catalans. És un temps perdut que ara entre tots haurem d’intentar recuperar.

Des del Partit Popular entenem que la futura PAC ha de tenir una dotació suficient i hem de defensar els fons que actualment rebem, al voltant de 7.500 milions d’euros. Existeix, en el sector, motius més que suficients de preocupació. Amb la inflació hi haurà menys diners, però ara, també i haurà més estats a repartir. Hem de ser conscients que, a partir d’ara, s’obre un període d’intenses negociacions en les que cada país defensarà els seus interessos i és important entre tots reforçar la posició negociadora del govern espanyol, davant per exemple d’acords de la UE amb tercers països que perjudiquin el nostre sector agrari. I des de Catalunya també és bo que hi hagi una posició unitària per traslladar-la al govern espanyol qui, en darrer terme, és qui haurà de negociar.

Per tant, des del Partit Popular considerem prioritària la defensa d’un pressupost suficient, que pot perillar amb l’escenari econòmic i el repartiment entre més estats membres.

Un altra qüestió de vital importància són les ajudes a la producció. Aquesta constitueix el motor de la nostra competitivitat i ha de prevaldre per damunt d’altres consideracions. No pot ser que a la nostra pagesia cada vegada se li demani més (com que un 30% de les ajudes directes estiguin lligades a criteris greening o verdeig, o l’exigència de destinar un 7% més de la superfície a guaret).

Un altre aspecte important que cal revisar és el preu de desencadenament de les ajudes a l’emmagatzemament de l’oli. El preu de sortida és molt baix i quan es pot retirar, ja no és rendible. Això afecta bona part de Catalunya i molt especialment la comarca de les Garrigues.

Pel que fa a la ramaderia, des del Partit Popular considerem que s’ha d’arbitrar un procediment per no perjudicar els ramaders sense base territorial, que són la majoria del nostre país. En darrer terme, cal prendre mesures que afavoreixin la incorporació de la dona i més ara després de l’aprovació de la Llei de Titularitat Compartida. I també cal potenciar la incorporació dels joves, perquè la nostra població agrària està molt envellida. És una absoluta necessitat que les noves generacions s’incorporin al camp.

Considerem que la proposta de la PAC és ambigua perquè no aclareix els fons que disposarem, i confusa, perquè no concreta la seva distribució. Aquesta proposta no assegura el que ha de ser la prioritat del futur, que és la suficiència alimentària, i la garantia d’una renda digna als productors perquè no abandonin l’activitat.

La sostenibilitat del paisatge i del medi ambient són factors molt importants, sens dubte, però la primera causa que cal defensar, en l’actual situació –i així ens ho hem proposat des del Partit Popular- és la rendibilitat econòmica, si no volem afegir a la dependència energètica una dependència alimentària que, evidentment, seria molt més greu.

Dolors López Aguilar
Presidenta del Partit Popular de Lleida i Diputada al Parlament de Catalunya

Empieza el curso, empieza el cambio

2011-09-09T11:01:00.005+02:00

Empieza el curso político marcado por la ya inminente y anunciada convocatoria de elecciones generales para el próximo 20 de noviembre.

Después de un mes de agosto en el que nos hemos desayunado con noticias alarmantes respecto a la economía, acabamos también con un dato nuevamente preocupante: y es que el desempleo vuelve a subir.

La situación a la que nos ha llevado el Gobierno socialista, con sus continuos errores, con su política improvisada, con la negación de la crisis cuando ésta era más que evidente, y, sin tomar las medidas que requería la economía española, ha traído como consecuencia un escenario que sólo se puede solucionar con un cambio de política radical, centrado en reactivar la economía y la creación de empleo.

La reforma constitucional para limitar el déficit es un paso importante que ya había pedido el Partido Popular, y al que el partido socialista se había negado. De hecho, la ley de Estabilidad presupuestaria, algo tan sencillo y de sentido común, que es que no se puede gastar más de lo que se ingresa, había sido aprobada cuando gobernó en España el Partido Popular. Poco después, los socialistas, la derogaron, y así nos ha ido.

Y parece que la presión del Banco Central Europeo, y el peligro de que no se pueda comprar deuda española, han hecho recapacitar al actual presidente del gobierno en el tramo final de su mandato.

Por esta razón, Zapatero ha cedido finalmente a las reivindicaciones europeas y a lo que el Partido Popular le venía reclamando desde hacía tiempo. Los populares hemos defendido y defendemos con tesón esta reforma constitucional, porque la consideramos necesaria, oportuna y responsable. Su cumplimiento obliga a un necesario rigor presupuestario –y, como muchas familias españolas ya vienen aplicando-, obliga al gobernante a no gastar lo que no se tiene. También anticipa la independencia económica que el Partido Popular reivindica, ya que la contención de la deuda evita que la economía española esté en manos extranjeras. Estamos convencidos que esta reforma reforzará la coordinación entre las administraciones, ya que exige a las comunidades autónomas exactamente lo mismo que al estado, con un amplio margen normativo para que cada comunidad lo dote de efectividad. La reforma implica, con toda seguridad, la garantía del Estado del Bienestar, ya que no puede haber política social sin política económica, ni viceversa –porque, sosteniendo un endeudamiento ilimitado, existe el peligro de olvidarse de los más débiles-. Ya que hablamos de política social, quisiera hacer un inciso sobre la nefasta gestión, por parte de la Generalitat de Catalunya, herencia del tripartito, del PIRMI. El Gobierno de CiU ha demostrado una gran falta de profesionalidad durante estos 7 meses de inactividad en la gestión de la Renta Mínima de Inserción que en este momento de gran crisis económica y social, es inaceptable. Proponemos, desde el partido Popular una auténtica reforma integral de la RMI, que realmente dé prioridad a los más desfavorecidos.

De todos es conocido que, la reforma constitucional ha abierto una brecha en el seno del propio partido Socialista y, muy especialmente, con la disconformidad manifiesta del candidato socialista a la presidencia del gobierno, que estaba en desacuerdo con esta medida, aunque finalmente haya tenido que acatar las órdenes de su partido.

Los convergentes, por su parte, llegan a las elecciones radicalizando sus posturas, y negándose a votar en el Congreso, -algo realmente insólito- y que les puede pasar factura si continúan en esta línea. Su único objetivo, en declaraciones del propio señor Duran Lleida, es conseguir que el PP no obtenga la mayoría absoluta en las próximas elecciones.

Los nacionalistas de CIU sólo pueden aspirar a completar mayorías, a ejercer la fuerza con unos escaños que pueden ser decisivos. Ven, obviamente, peligrar esa posición, porque los ciudadanos, en estos momentos, lo que piden a gritos es un cambio de gobierno. Pero quieren –queremos- un cambio sólido, fuerte, capaz de sacar a este país de la crisis económica, social e institucional en la que nos ha hundido el gobierno socialista.

Los catalanes ya estamos hartos de experimentos, y queremos un partido cohesionado. Está claro que el PSC, en plena descomposición, no lo es. Cada cual va por su lado. No se sabe quien dirige el partido en Catalunya, sencillamente, porque no hay nadie que lo haga.

Siempre se ha dicho que la primera premisa para reactivar la economía es la confianza. Pues bien, en estos momentos, el único partido que inspira esa confianza demandada por los ciudadanos, es el Partido Popular, y por eso, el PP es la única opción posible para ese cambio tan necesario.

Dolors López
Presidenta del PP de Lleida y diputada al Parlament de Catalunya

Igualtat legal, però no real

2011-03-06T22:24:00.002+01:00

L’any 1975, les Nacions Unides van declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona. Aquest 8 de març, a més és especial, ja que commemorem que fa 80 anys que per primera vegada la dona va poder exercir el seu dret a vot. Avui fa 80 anys que una dona, Clara Campoamor, va demanar la paraula al Congrés dels Diputats per defensar la igualtat entre sexes i el reconeixement del dret de les dones a votar. I ho va aconseguir. Campoamor va aconseguir que les Corts modifiquessin l’article 36 de la Constitució i que es recollís el ple dret electoral de la dona.

Els canvis socials de l’últim segle han posat de manifest la necessitat que les polítiques d’igualtat formin part imprescindible de l’agenda política de tots els governs i la màxima expressió d’aquest reconeixement va quedar palesa en el compromís recollit a la Constitució de 1978. Però a dia d’avui encara resten molts obstacles que impedeixen les dones tirar endavant els seus projectes i les seves ambicions, i és per això que hem de continuar el camí iniciat aquell 1931 per Clara Campoamor.

El que sí és cert, és que de les hores ençà les coses han canviat molt, però encara ens queda molta feina per fer i molt camí per recórrer. Jo no crec en les quotes sexistes de l’àmbit laboral i és necessari acceptar i entendre que una dona pot arribar, pels seus propis mèrits a ocupar càrrecs de responsabilitat dins d’una empresa, d'igual manera que ho pot fer un home.

I un exemple el tenim al Partit Popular. La nostra presidenta, l’Alicia Sánchez – Camacho, és una dona, les dues diputades al Parlament per Lleida som dones, la portaveu del Grup Municipal del PP a la Paeria i a la Diputació de Lleida és una dona, i ara, la nostra candidata a l’alcaldia de Lleida en les properes eleccions municipals, la Inma Manso, també és una dona. Al nostre partit no calen les quotes, i aquest n’és un bon exemple.

A més, la política, és una professió, si cap, encara més complicada pel fet de ser una dona. En la política no hi ha horaris, i les dones que ens hi dediquem ho tenim més complicat per conciliar la vida laboral amb la familiar. Aquest és el nostre principal repte com a dones, un repte que ha de basar-se en tot un conjunt de mesures que permetin una millor organització del temps i del treball, compatible amb l’atenció als fills, equilibrant les responsabilitats que permetin una nova manera de cooperació i de compromís entre homes i dones.

D’altra banda, és necessari establir els mecanismes de detecció de sectors de marginació femenina per tal de promoure polítiques actives de suport a les dones que garanteixin una protecció econòmica i social adequada, especialment a les dones soles, vídues i grans, atès que donada la major esperança de vida i l’envelliment de la població, són cada cop més nombroses i més vulnerables, situant-se en risc d’exclusió social.

Per tot lo exposat, tinc el convenciment, que a dia d’avui s’ha arribat a una igualtat legal, però falta molt per aconseguir una igualtat real. Per tant, es fa necessari un compromís efectiu per part dels poders públics perquè, tenint en compte aquesta situació, siguin capaços d’afavorir les mesures necessàries per acabar amb la discriminació que dia a dia encara pateixen les dones.

L’any 1931 i davant les Corts, Clara Campoamor va cridar “deixeu que la dona es manifesti com és, per poder-la conèixer i jutjar . Respecteu el seu dret com a ésser humà. Deixeu, a més, a la dona, que actuï en dret, ja que serà l’única manera que es pugui educar en ell, siguin quins siguin els entrebancs i dubtes que en un principi hagi pogut tenir”.

Avui, a l’any 2011, no crec, que les coses hagin canviat pas massa. Les dones hem de continuar fent sentir la nostra veu, ens hem de continuar justificant dia a dia. I que això canviï depèn, en primer lloc, de nosaltres mateixes, ja que, com ha dit en alguna ocasió, la Margaret Thatcher “Qualsevol dona que entengui els problemes de portar una casa està molt a prop de entendre els de portar un país”. Ara bé, també és necessari comptar amb el compromís i la col·laboració de tots per aconseguir una igualtat real entre homes i dones en la societat del segle XXI.

Dolors López
Presidenta del PP de Lleida i diputada al Parlament

En lloc de confrontacions, solucions

2011-01-12T09:46:00.002+01:00

Aquest any que tot just acabem d’estrenar suposa l’inici d’una nova legislatura al Parlament de Catalunya. En tots els començaments hi ha ganes i bona voluntat, malgrat que això no és suficient per governar bé i fer el més adequat. En aquests moments, la prioritat és resoldre el tema econòmic, retornar la confiança als empresaris i als autònoms, que en definitiva són els que generen llocs de treball i poden reactivar la malparada economia.

Quan el president de la Generalitat diu que s’ha trobat unes arques públiques sense diners, em recorda el que li va passar al govern del Partit Popular l’any 96, una situació que probablement es repetirà l’any 2012, i el Partit Popular va demostrar aleshores, i ho tornarà a demostrar, que aplicant les polítiques adequades, de recolzament a les PYMEs i baixant els impostos es pot sortir de la crisi i crear riquesa. Per cert, a Catalunya, malgrat que alguns caps quadrats es neguin a reconèixer-ho, li va anar molt bé quan va governar el Partit Popular a Espanya.

El President Mas segur que hi posa bona voluntat, però s’equivoca quant pretén enfrontar Catalunya i la resta d’Espanya. Precisament, en els moments difícils és quan la solidaritat i les bones relacions són més necessàries. Com també s’equivoca quan diu que no donarà un pas enrere en el tema de la immersió lingüística. El senyor Mas ha de recordar que les eleccions ja han passat, que ara ja no és un candidat en campanya electoral i que com a president de la Generalitat ha d’adoptar una posició de responsabilitat i acatar la sentència del Tribunal i fer-la complir. El senyor Mas ha de pensar que ara no és el candidat de CIU, sinó el president de tots els catalans.

I en aquest sentit, Artur Mas té dos reptes importants. El primer i prioritari és recuperar l’economia, i el segon, és crear un marc de convivència a Catalunya que passa per respectar les sentències dels Tribunals. Aquesta és una norma bàsica en un estat de dret i els primers que han de donar exemple són els governants.

Pel que fa a la província de Lleida, la situació és preocupant. El tripartit ens ha deixat una província desfeta econòmicament i decebuda socialment, i el govern de CiU, més preocupat en proclames identitàries que en buscar solucions reals a la crisi, no sembla el més preparat per arreglar-ho. Les dades econòmiques són més que alarmants: Lleida ha tancat l’any 2010 amb un 20 % menys d’empreses i l’atur ja afecta a més de 27.500 lleidatans.

A més, el nostre sector agrari i ramader tampoc està millor. La renda agrària està sota mínims històrics, hi ha el problema de les zones ZEPA del canal Segarra-Garrigues per resoldre i ara als nostres pagesos se’ls ha afegit un mal de cap més amb els robatoris que, un dia i un altre, pateixen les seves explotacions agràries, sense que ningú hi posi remei i amb un greuge afegit, que és la dificultat que tenen per poder assegurar les seves propietats.

En aquests moments i davant d’aquesta situació, cal menys retòrica nacional i més concreció en buscar solucions per sortir de la crisi i per solucionar els problemes reals i quotidians que pateixen els ciutadans. Cal tocar de peus a terra i ser molt conscients de la situació que vivim.

No és el moment de fer volar coloms, ni de buscar fora de Catalunya els culpables de la situació. No és el moment d’encendre flames patriòtiques, ni de fer crides a la construcció nacional, sinó que hem de dedicar tots els esforços a sortir del pou en el que ens trobem per culpa d’unes inadequades polítiques econòmiques.

Finalment, no vull acabar aquest escrit sense donar les gràcies a tots els lleidatans que han confiat en el PP en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. No els defraudarem. I als que no ho han fet, dir-los que poden comptar amb nosaltres si en algun moment necessiten la nostra ajuda.

Dolors López
Presidenta del PP de Lleida i diputada al Parlament

L’emprenedoria ha de tornar a ser un valor en alça

2010-11-05T10:11:00.000+01:00

El Govern de la Generalitat té actualment un pressupost de 40.000 milions d’euros, un dels pressupostos més elevats de totes les comunitats autònomes de l’Estat espanyol, i des del Partit Popular ens agradaria saber que es fa amb aquests diners, a què es destinen i com es gasten. Per aquest motiu, exigim que es faci una auditoria completa dels comptes del Govern català, ja que no lliga que tenint aquest pressupost, la Generalitat estigui arruïnada fins el punt de no disposar de crèdit i tenir greus problemes per poder pagar la nomina dels seus treballadors.

Aquest mal ús del diner públic farà que un dels greus problemes que deixarà en herència el govern tripartit que presideix José Montilla, sigui la manca de finançament de la sanitat pública, un fet que ha propiciat que ara mateix hi hagi endarreriments en els pagaments als hospitals i també a les farmàcies. Per això cal demanar al Govern de l’Estat que incrementi la partida del fons estatal en matèria de sanitat pública, de manera proporcionada a les actuals necessitats de Catalunya.

Des del PP creiem doncs necessari que es faci aquesta auditoria dels comptes i, una vegada feta, s’ha d’apostar per redreçar les prioritats del Govern, reduint l’administració catalana i acabant amb les duplicitats, avançant cap a fórmules de gestió publico- privades en algunes empreses públiques, com pot ser els cas del Servei Català d’Ocupació.

Parlant d’economia, vull fer una menció especial a les pimes. El Partit Popular vol donar-les-hi tot els seu suport i és per això que apostem per noves deduccions en la quota de l’IRPF per tal de fomentar l’autoocupació, crear una línea de crèdit de l’Institut Català de Finances destinada a innovació tecnològica i pactar un pla de finançament per a pimes i microempreses per facilitar línies de descompte. És necessari que les petites i mitjanes empreses, autèntiques generadores d’ocupació, tinguin liquiditat.

I és que cal fomentar una Catalunya de valors, on el mèrit i el treball i l’emprenedoria tornin a ser un valor en alça. I en aquest sentit, el Partit Popular vol introduir en tot el currículum educatiu, al batxillerat i a la secundària, l’estudi de l’emprenedoria, per tal que els alumnes aprenguin des de ben aviat el potencial que suposa ser emprenedor.

Un altre dels problemes greus que s’està estenent a Catalunya arran de la crisi és la pobresa que estan vivint cada vegada més famílies. Jo crec en la família com a nucli fonamental de la societat catalana. Lamentablement, en aquests moments sis de cada deu famílies espanyoles no arriben a final de mes i un 30 % de les famílies espanyoles es troben en el llindar de la pobresa. Això és el que ens preocupa al Partit Popular, i no els referèndums independentistes, que sembla que és l’únic que interessa a altres partits polítics.

Els catalans volen un govern que sigui seriós i rigorós i el PP és el punt de trobada de tots aquells que volen una Catalunya real, una Catalunya amb llibertat i sense imposicions ni sancions, de tots aquells que creuen que els catalans es mereixen un Govern que gestioni bé els seus impostos i que els doni confiança en el futur, perquè hi ha solucions per sortir de la crisi.

Dolors López
Presidenta del PP de Lleida i candidata al Parlament

Arduo trabajo

2010-09-20T12:56:00.002+02:00

En el PP estamos trabajando mucho. Tenemos por delante dos citas electorales importantes. El Parlament de Catalunya y las municipales de la próxima primavera. Hemos de multiplicar nuestra representación en las instituciones y ello solo será posible haciendo ver a los ciudadanos nuestro trabajo diario, que nuestras prioridades y nuestras preocupaciones son siempre las mismas, que no van dando bandazos según sople el viento.

Somos personas de criterio a quienes realmente nos interesa la ciudadanía y sus problemas.

Dolors López
Presidenta del PP de Lleida y candidata al Parlament

No volem contribuir a generar falsos debats

2010-09-09T12:38:00.001+02:00

La proximitat de les Eleccions al Parlament de Catalunya farà que la Diada de l’Onze de Setembre tingui un caràcter més preelectoral que festiu i més si és té en compte el fracàs del tripartit. Aquesta legislatura hem viscut un lamentable espectacle i la darrera cosa que necessita Catalunya és tornar a reeditar el tripartit. Un tripartit mancat del lideratge del president Montilla i sobrat de conflictes interns. La reedició del tripartit no és el millor aval per garantir el futur que necessita Catalunya.

Les properes Eleccions Autonòmiques constituiran una nova oportunitat de decidir quina opció política convé més al ciutadà de Catalunya. Desprès d’un període en que s’han volgut crear debats sobre temes i qüestions ja resolts i que no preocupen a la gran majoria dels ciutadans, és potser hora d’establir les bases d’allò que ha d’esser el “posttripartit”.

Per governar, per centrar-se en els problemes reals dels ciutadans, cal un govern responsable, seriós i treballador, que tingui molt clar que la primera cosa necessària per governar és l’estabilitat i la lleialtat en el si del govern. No ha estat el cas del tripartit. Ho hem vist i hem pogut comprovar com la política de partit manava per sobre de la política dels ciutadans.

A més, aquest any, a la celebració de la Diada s’afegeix l’angoixa i el patiment de milers de ciutadans que han perdut o poden perdre la seva feina i que observen, amb molta preocupació, el futur de les seves famílies. En aquest sentit, des del Partit Popular volem viure la festa al costat dels que més pateixen la crisi econòmica i, mirant al futur, oferir solucions, propostes i idees per superar-la. No volem contribuir a generar falsos debats sense interès social.

Creiem que, ara més que mai, tots els esforços dels governants i de la resta de responsables polítics s’han de centrar en sortir de la crisi, quan més aviat millor, sense deixar a ningú enrere. Per assolir aquest objectiu, s’han d’abordar reformes i impulsar actuacions que generin llocs de treball, ja que aquesta és la millor política social. No hem de limitar-nos al subsidi, hem de ser capaços d’impulsar polítiques que generin ocupació i que aturin la pèrdua de llocs de treball que patim a Lleida, a Catalunya i a Espanya.

Catalunya necessita estabilitat i per això des del Partit Popular defensem la moderació, el sentit comú i la responsabilitat. El nostre marc comú de convivència és la Constitució i l’Estatut, plenament constitucional, que ens ha donat el major període d’autogovern de la nostra història i és el punt de trobada de tots els catalans. Defensem la Catalunya real, el bilingüisme en llibertat i l’orgull de ser catalans i espanyols sense que això ens suposi cap conflicte.

L’únic cert en aquest Onze de Setembre és que les institucions catalanes estan plenament consolidades i que ara ens cal assegurar el futur. Un futur que sigui ple de concòrdia i eviti enfrontaments amb els altres territoris, que ofereixi treball per a tots i que doni confiança i mitjans als joves. Aquest és el futur que el Partit Popular vol i defensa per Catalunya i pel conjunt de l’Estat espanyol, i que amb les polítiques d’aparador del Govern tripartit i del senyor Zapatero, amb la complicitat de CiU, difícilment podrem assolir.

Dolors López
Presidenta del PP de Lleida i candidata al Parlament

El llegat del Tripartit

2010-09-01T11:48:00.000+02:00

La controvèrsia que ha generat la sentència del Tribunal Constitucional ha provocat, entre altres coses, que a Catalunya haguem passat d’un tripartit a un govern cuatripartit, és a dir, els tres socis del tripartit més CiU, amb la qual cosa el futur de Catalunya passa per ser sobiranista i independentista, o per una Catalunya que sigui capaç de recuperar la cordialitat amb la resta d’Espanya.

El Partit Popular aposta per aquesta segona opció, per una Catalunya integrada dins d’un projecte comú que és Espanya i en aquest sentit el president Montilla ha fracassat perquè ha estat incapaç de crear ponts d’enteniment i ha renunciat a ser el president de tots els catalans per ser, tan sols, el president dels nacionalistes i independentistes.

I no tan sols això, sinó que el president Montilla, en el seu afany per mantenir la cadira fins l’últim segon de la legislatura, ha permès que el govern tripartit hagi encarregat, en els darrers quatre anys, més de 2.900 informes, que podem anomenar “fantasmes”, per valor de 32 milions d’euros, i que persones antisistema com el conseller Huguet menyspreïn l’estat de dret cridant a la insubmissió contra iniciatives com les del Defensor del Poble. Si el conseller Huguet crida a la insubmissió jurídica, el que hauria de fer és deixar el càrrec, ja que ell ha estat nomenat conseller d’acord a la Constitució i a l’ordenament judicial.

Però el més lamentable és que davant d’aquesta situació de desgovern, despropòsits, ineficàcia i malbaratament dels diners públics, trobem que a Lleida cada dia quatre famílies perden el pis per no poder pagar l’hipoteca, que en els últims sis mesos més de 700 treballadors autònoms han hagut de plegar, que les famílies lleidatanes pagaran 300 euros més a l’any per la pujada de l’IVA, que Treball amaga de les llistes de l’atur a 7.800 persones que estan buscant feina i que els pensionistes de Lleida perdran 11 euros de mitjana al mes el proper any per la congelació de les pensions.

A més, tampoc podem obviar la paralització de l’obra pública que a les nostres comarques, i mentre no es demostri el contrari, afecta a obres tan emblemàtiques i importants com la construcció de les autovies Lleida-Osca, Lleida-Vielha i la de Lleida a Tarragona, a l’Eix Pirinenc i a la carretera entre la Seu i Andorra. Cal evitar-ho. Per això, des del PP creiem necessari fer un front comú –administracions, entitats i partits polítics de Lleida- per reclamar la construcció d’aquestes infraestructures que són importantíssimes pel reequilibri territorial i pel desenvolupament social, econòmic i turístic de les comarques lleidatanes, i perquè quedin al marge de les retallades pressupostàries.

Però en tot aquest desgavell provocat pel Govern tripartit i pel senyor Zapatero, CiU també és corresponsable, ja que amb les seves abstencions al Congrés, tot sigui dit, per motius purament partidistes i electoralistes, va permetre l’aprovació del real decret que, a més de congelar les pensions i baixar els sous als funcionaris, ha paralitzat les licitacions d’obra pública.

Aquest és el llegat que ens deixarà el Govern tripartit i uns polítics d’esquerres i nacionalistes que tan sols saben parlar de problemes identitaris. El que se li està fent als ciutadans no és de rebut. Els catalans i els lleidatans necessitem un govern que governi, que creï llocs de treball i que aporti solucions als problemes. Les properes eleccions al Parlament han de significar un punt i apart en la política catalana i han de portar de nou la il•lusió i l’optimisme als catalans. Des del PP estem disposats a assumir aquesta responsabilitat i a fer-ho en un marc de convivència i llibertat.

Dolors López
Presidenta del PP de Lleida i candidata al Parlament

La llei de vegueries va contra Lleida i els lleidatans

2010-07-28T13:54:00.000+02:00

La llei de vegueries, aprovada pel Parlament de Catalunya, representa una divisió absurda, burocràtica i administrativa que el que fa es posar més funcionaris i més càrrecs i va en contra dels interessos de Lleida i dels lleidatans.

Lamento que aquesta llei hagi estat aprovada sense consens polític, sense consens territorial i sense que hi hagi una demanda ciutadana, i tot per canviar les diputacions per unes vegueries medievals.

La llei de vegueries fa perdre pes polític i territorial, i la identitat a Lleida, i considero que el PSC amb el seu vot a favor ha fet quedar en evidència i ha desacreditat a l’alcalde de Lleida que s’oposava a aquesta llei.

He de reprovar que el conseller Ausàs fes un discurs antisistema en lloc d’explicar el per què d’aquesta llei que pretén una Catalunya al marge d’Espanya, sense pensar en el que és més convenient per als catalans.

De tota manera, la darrera paraula la té el Congrés dels Diputats, ja que es requereix la modificació de lleis estatals per canviar els límits provincials i espero que el PP s’oposi a aquestes modificacions.

Dolors López
Presidenta i candidata al Parlament del PP de Lleida

Entrevista en La Mañana

2010-07-26T13:24:00.001+02:00

Entrevista en el periódico La Mañana

Para conocer un poco más sobre mi.

Un Estatut constitucional

2010-06-30T09:52:00.002+02:00

Desprès de quatre llargs anys de debat, el Tribunal Constitucional ha emès una sentència sobre l’Estatut de Catalunya. El primer que cal dir, és que per fi els catalans podem gaudir d’un Estatut constitucional i que això ha de ser un motiu de satisfacció per a tots plegats ja que permetrà a Catalunya desenvolupar el marc autonòmic en l’àmbit de l’Estat de Dret.

El Partit Popular, en el seu moment, va utilitzar els mecanismes que, precisament, li ofereix aquest Estat de Dret, per recórrer uns articles que creaven dubtes sobre l’encaix d’aquest Estatut en la nostra Constitució, que és la norma suprema, la llei de lleis que garanteix la convivència democràtica de tots els ciutadans. A més, des del PP hem estat coherents en les nostres opinions i sempre hem dit i hem mantingut que acataríem i respectaríem la sentència del Constitucional, fos quina fos. Per tant, aquesta era la nostra actitud i és la que continua sent ara que el Tribunal Constitucional ens ha donat la raó al modificar 15 articles i qüestionar altres 35 de l’Estatut, confirmant que aquells dubtes que teníem eren raonables.

Lamentablement, aquesta no és l’actitud de la resta de forces polítiques. El president Montilla diu que acata la sentència, però no la respecta i encoratja als ciutadans a participar en una manifestació contra la sentència que l’únic que provocarà serà confrontació. Aquesta mena d’actitud no s’adiu en un president de la Generalitat, que hauria de ser el president del tots, sinó que és més pròpia, en aquest cas, d’un dirigent socialista que, a més, entra en una clara contradicció amb el que diuen el seus companys del PSOE. Així, mentre el president Montilla diu estar indignat, la vicepresidenta del Govern afirma estar absolutament satisfeta amb la sentència.

Per la seva part, CiU actua amb l’ambigüitat de sempre. Per una banda reclama i pretén ocupar l’espai nacionalista a Catalunya, i per l’altra, encara que sigui a costa de congelar les pensions i rebaixar el sou als funcionaris, diuen ser els salvadors d’un Estat que estan qüestionant contínuament. Per tant, no és acceptable que tant Montilla com Más s’estiguin dedicant a promoure una manifestació, quan el que haurien d’encapçalar és una resposta per desenvolupar l’Estatut ara que ja és plenament constitucional.

Ara el que cal fer és donar compliment a la sentència del Tribunal Constitucional, tancar definitivament el debat sobre l’Estatut i reclamar responsabilitat i moderació a totes les forces polítiques. En aquest procés no hi ha vencedors ni vençuts i la resposta seria molt diferent si no ens trobéssim ja immersos en plena campanya electoral per les eleccions al Parlament de Catalunya.

A més, el procés d’aprovació de l’Estatut i el temps que ha dedicat el Tribunal a dictar la seva sentència, ha comportat que tant la Generalitat com bona part dels partits polítics catalans no hagin dedicat tots els seus esforços a donar resposta als problemes reals dels ciutadans. Durant aquests quatre anys en que el Partit Socialista ha estat pendent de la sentència de l’Estatut, més de 400.000 catalans -20.000 a Lleida- han perdut el seu lloc de treball, i més de 10.000 societats mercantils s’han dissolt.

Per fer front a aquestes dramàtiques xifres, el Govern de la Generalitat s’hauria de dedicar a governar i centrar-se molt més en els problemes reals dels catalans que són la lluita contra l’atur i la creació de llocs de treball. Catalunya, que sempre ha estat capdavantera, ho ha de continuar sent, recuperant el temps perdut, i per aconseguir-ho no serveixen les polèmiques estèrils, sinó les polítiques decidides en favor dels ciutadans. És necessari que després d’aquesta sentència es passi pàgina, es desplegui l’Estatut i, el que és més important, es treballi seriosament pensant menys en els interessos electorals i més en els interessos dels catalans.

Dolors López.

Presidenta del PP i candidata per Lleida al Parlament

CiU practica el major exercici de cinisme dels darrers temps

2010-06-08T13:05:00.002+02:00

D’una banda, CiU compara Zapatero amb un cadàver polític, mentre que de l’altra el salven d’unes eleccions anticipades, allargant l’agonia del seu govern durant sis mesos mes.

CiU és també responsable de la retallada de sous als funcionaris, de la congelació de les pensions i de la pujada dels impostos.

La Federació Nacionalista fa palesa la seva incoherència quan dóna suport al decret de Zapatero i no ho fa al decret de Montilla, fet que demostra que únicament van donar suport a Zapatero per interessos partidistes i electorals, perquè no coincidissin les eleccions generals amb les autonòmiques.

Dolo López
Presidenta PP Lleida i candidata al Parlament

L’aigua del Segarra-Garrigues

2010-05-12T14:00:00.000+02:00

El canal Segarra-Garrigues, l’eterna promesa electoral incomplerta per CiU quan governava la Generalitat, és la infraestructura més important pel progrés i el desenvolupament futur de les terres de Lleida. I ho seria encara més si no fos per la maldestra política ambiental del Govern tripartit de la Generalitat que s’ha carregat per decret llei una gran part de les hectàrees que hauria de regar aquest canal al convertir-les en zona ZEPA.

Un canal que ha vist com més del 60 % de la seva superfície de reg l’han convertit en zona ZEPA no és viable i tot fa preveure que al final aquesta infraestructura que estava predestinada a reequilibrar el territori de Lleida i a garantir el futur dels nostres pagesos, tan sols servirà per portar aigua a Barcelona i a la seva àrea metropolitana, com ja va denunciar al febrer de 2008 el Partit Popular. I això no ho hem de permetre.

Malgrat les reiterades negatives del Govern tripartit, són ja massa indicis que així ho fan preveure. Primer van ser les estaques a Prats i Sansor, a la capçalera del riu Segre, i ara han estat les declaracions d’un dels responsables de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Gabriel Borrás, que ha apuntat la possibilitat de transvasar agua des de Tàrrega, des del canal Segarra-Garrigues, cap a Barcelona. Una proposta, per cert, que té el suport i l’aval del conseller d’Agricultura, el lleidatà Joaquim Llena.

La realitat és la que és, i la declaració de les zones ZEPA l’excusa, quasi perfecta, per dir que l’aigua que sobri del Segarra-Garrigues no s’ha de perdre i la millor manera d’aprofitar-la és fent un transvasament cap a Barcelona. Des del PP no diem que no s’hagi de ser solidaris amb la Ciutat Comtal i la seva àrea metropolitana en cas de sequera, però també considerem que això no s’ha de fer enganyant als pagesos i que primer s’han de cobrir les necessitats de les comarques de Lleida. I a la nostra província no estan, ni molt menys, assegurades les dotacions pels regadius i encara hi ha poblacions que tenen problemes d’aigua potable a l’estiu i es fa necessari subministrar-les mitjançant camions cisterna. A més, hi ha un altra possibilitat per abastir a Barcelona de l’aigua potable que necessita i és a través de la prolongació del minitransvasament de l’Ebre a Tarragona.

Els pagesos del Segarra-Garrigues no han de ser moneda de canvi per acontentar als habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona. Però ja sabem que allà hi ha molts més vots que a les comarques de Lleida i que els progressistes del tripartit no tenen escrúpols i faran el que calgui per poder mantenir les cadires del Govern de la Generalitat i seguir viatjant en cotxe oficial.

Les comarques de Lleida, amb un 33 % del total del territori, ja suporten un excessiu proteccionisme mediambiental i el Govern tripartit no pot culpar a la Comunitat Europea d’aquest desmesurat increment de les hectàrees de zones ZEPA i menys quan ha estat un informe presentat pel propi Govern de la Generalitat, redactat pel subvencionat Centre Tecnològic i Forestal del Solsonès, que proposava una nova retallada de la zona de reg del canal Segarra-Garrigues. La culpa, per tant, és del propi Govern que conscientment ha fet les coses malament i que, per cert, encara no ha elaborat un Pla d’Usos i Gestió per al canal.

Les grans retallades que s’han imposat en les àrees de regadiu del Segarra-Garrigues no presagien cap optimisme. El futur de l’agricultura, de molts pagesos de les comarques de Lleida i dels seus fills passa inevitablement, entre altres condicionants, per fer que el canal Segarra-Garrigues sigui viable. De no ser així, el debat monogràfic d’agricultura, celebrat recentment al Parlament, i en el que es va assumir el compromís de garantir el futur de l’agricultura i dels nostres pagesos, quedarà, com sempre ha passat, en paper mullat. I això no ho hem de tolerar. A la tardor, els ciutadans de Lleida, en particular, i de Catalunya, en general, tindran la possibilitat de evitar-ho.

Dolors López
Presidenta del PP i candidata per Lleida al Parlament

Compromesos amb la dona

2010-03-08T14:02:00.002+01:00

El 1975, les Nacions Unides van declarar el 8 de març com a “Dia Internacional de la Dona”. Els canvis socials de l’últim segle han posat de manifest la necessitat que les polítiques d’igualtat formin part imprescindible de l’agenda política de tots els governs i la màxima expressió d’aquest reconeixement va quedar palés en el compromís recollit a la Constitució de 1978. Però a dia d’avui encara resten molts obstacles que impedeixen a les dones tirar endavant els seus projectes i les seves ambicions, i és per això que hem de continuar el camí iniciat com a veritables agents de canvi.

S’ha de reconèixer que el ple accés i en condicions d’igualtat a l’educació i a la formació és un requisit fonamental per a la potenciació de les dones. L’educació influeix en la participació econòmica de les dones i en el seu poder adquisitiu, per tant, el progrés en aquest àmbit pot ser l’inici d’una expansió d’oportunitats de cara al futur i un factor determinant a l’hora d’aconseguir la igualtat salarial. No hem d’oblidar que les discriminacions salarials, les majors dificultats en el moment d’accedir al mercat laboral, l’atur i la participació activa en la riquesa produïda en l’economia submergida, constitueixen, entre altres, les principals realitats a superar per tal d’assolir tant la independència econòmica real de la dona, com la conciliació de la vida familiar i laboral.

Tanmateix, l’establiment d’aquest model educatiu ha de constituir, en sí mateix, un factor bàsic per eradicar la violència de gènere. L’eradicació de la violència contra les dones ha de ser un objectiu prioritari, que requereix tant de la sensibilització de la ciutadania com del desenvolupament de recursos i mecanismes de prevenció, educació i rehabilitació de les dones maltractades.

Un altre repte social ha de basar-se en tot un conjunt de mesures que permetin una millor organització del temps i del treball, compatible amb l’atenció als fills o amb les persones amb dependència, equilibrant les responsabilitats que permetin una nova manera de cooperació i de compromís entre homes i dones. Com també és necessari establir els mecanismes de detecció de sectors de marginació femenina per tal de promoure polítiques actives de suport a les dones que garanteixin una protecció econòmica i social adequada, especialment a les dones soles, vídues i grans, atès que donada la major esperança de vida i l’envelliment de la població, són cada cop més nombroses i més vulnerables, situant-se en risc d’exclusió social.

També vull fer menció de les dones que pateixen alguna discapacitat, ja que aquest és un dels camps en el que és necessari insistir per aconseguir la equiparació real de drets i igualtat d’oportunitats d’aquestes dones, que per la seva situació pateixen una doble discriminació: per raó de gènere i per la seva condició de persona amb alguna discapacitat. La seva incorporació al mercat de treball en igualtat de condicions continua sent una assignatura pendent de la societat.

Per tant, es fa necessari un compromís real i efectiu per part dels poders públics perquè, tenint en compte aquesta situació de doble desavantatge, siguin capaços d’afavorir les mesures necessàries per acabar amb la discriminació que dia a dia pateixen les dones amb algun tipus de discapacitat.

Finalment, pel compliment de totes aquestes mesures, és imprescindible comptar amb el compromís i la col·laboració de tots els grups polítics, dels agents socials i de les institucions amb la finalitat d’aconseguir una igualtat d’oportunitats real entre homes i dones en la societat del segle XXI.

Dolors López
Presidenta del PP de Lleida

L’agonia de Catalunya

2010-02-01T12:54:00.003+01:00

El 2010 és un any electoral a Catalunya. Tot indica que a la tardor es celebraran les eleccions autonòmiques i ja tots els partits polítics estan movent les seves fitxes, presentant els candidats i prenent posicions en un clima enrarit per la brutal crisi econòmica que patim, per la desafecció ciutadana cap a la política com no s’havia viscut mai, per l’imparable augment de l’atur i de la inseguretat, i per les notícies que es van coneixent sobre el lamentable i tràgic incendi d’Horta de Sant Joan.

Davant d’això, l’actual Govern tripartit veu amb preocupació el final de la seva etapa al capdavant de Catalunya, ja que molt probablement no es tornarà a reeditar perquè, segons les darreres enquestes, l’aritmètica parlamentaria no els ho permetrà. El tripartit és un Govern cremat per la seva nefasta gestió i per la seva demostrada incapacitat per resoldre els problemes dels ciutadans. Almenys, aquesta és l’opinió del 55 per cent dels catalans, que, tanmateix, consideren que és un govern dividit i desorientat.

I no els falta raó, ja que el tripartit s’ha mostrat del tot incapaç per donar una resposta als veritables problemes dels ciutadans, com són l’atur i la crisi econòmica, la inseguretat ciutadana o la immigració il·legal. És un govern incompetent que està arruïnant a Catalunya i als catalans.

En aquest escenari i amb la seva ambigüitat de sempre, hi trobem a CiU, que ja es veu guanyadora i que vol recuperar el govern sigui com sigui, ja que s’ha adonat que a la oposició fa molt fred. Però, als convergents se’ls hi ha de demanar que, per una vegada, siguin transparents en els seus plantejaments i diguin clarament i sense complexos si són o no un partit separatista i si volen o no la independència de Catalunya. Els ciutadans, els electors, han de saber realment en qui dipositen la seva confiança i el què voten.

I en mig de tot aquest desgavell, el Partit Popular es presenta com la única força política que vetlla pel que realment interessa i preocupa als ciutadans, que no és ni de bon tros ni l’Estatut, ni les vegueries. Dos debats superficials, dos vodevils, que no ajuden a superar la crisi, ni a crear llocs de treball, ni a fer front a les hipoteques, ni a arribar a final de mes. Els ciutadans de Catalunya aspiren a tenir un govern que gestioni amb eficàcia els problemes que els afecten, i que generi confiança. Dues virtuts que el tripartit no té.

La gran majoria dels catalans són persones moderades, treballadores, que estan patint les conseqüències i la incompetència del Govern. Així, són víctimes del tripartit les 643.000 persones a tot Catalunya i les més de 28.000 a Lleida que han perdut la feina, els 2.000 autònoms lleidatans que s’han vist obligats a tancar les seves empreses, els joves que no poden accedir a una primera feina, les persones grans que veuen com passen els mesos i les ajudes promeses de la llei de dependència no es concreten, i les famílies que no poden arribar a final de mes i que els hi embarguen el seu pis perquè no poden pagar l’hipoteca.

Aquest és l’esfereïdor legat que ens deixarà el Govern tripartit i uns polítics d’esquerres que tan sols saben parlar de problemes identitaris i fer un mal ús dels diners dels ciutadans obrint ambaixades, realitzant costosos viatges a països de Sud-americà i Àfrica sense cap finalitat i pagant milers d’euros per informes estèrils i innecessaris, encarregats a parents i amics.

Des del PP estem disposats a assumir la responsabilitat d’acabar amb aquest mal son que és el Govern tripartit. I estem disposats a fer-ho en un marc de convivència i llibertat. Les properes eleccions al Parlament han de significar l’inici del canvi a Catalunya i han de portar de nou la il·lusió i l’optimisme als catalans. A les eleccions autonòmiques de la tardor els ciutadans i ciutadanes decidiran qui els pot solucionar els seus veritables problemes i acabar amb un Govern que està portant Catalunya a una agonia que els catalans no es mereixen.

Dolors López.
Presidenta del PP de Lleida

Un pressupost metropolità i electoralista

2009-11-18T12:07:00.000+01:00

El conseller Castells ha presentat el projecte de pressupostos de la Generalitat per l’any 2010, els primers desprès de l’aprovació del finançament, que com es pot comprovar no sembla que hagi resolt gran cosa, i en una situació de crisi econòmica, que el propi conseller d’Economia i Finances reconeix, afirmant que l’atur pot arribar al 20%. En aquest context, la prioritat del Govern hauria de ser elaborar un pressupost amb la finalitat de superar la crisi. Però no. El Govern tripartit, ja al final de la legislatura, te mes interès en els propers comicis electorals que en resoldre els problemes dels ciutadans, dels que cada vegada esta mes allunyat.

Pel que fa a la província de Lleida, les inversions es retallen un 6’2%, i les úniques obres que se salven son el canal Segarra-Garrigues i l’Eix Transversal, unes obres que ja han estat adjudicades. Així les coses, la inversió del Govern pel proper any a les comarques lleidatanes pateix una retallada de 67 milions d’euros, ja que els 366 milions d’euros pressupostats per la present anualitat queden reduïts a 299 el 2010. Aquí anem com els crancs, enrere en lloc d’avançar.

A mes, la Generalitat utilitza als pressupostos del 2010 la formula del finançament extrapressupostari per pagar algunes obres. Es a dir, el Govern recorre al denominat mètode alemany –tant criticat pels socialistes quan governava el PP- per finançar les variants de Vilanova de la Barca, Termens i la prolongació de la variant sud de Lleida.

Queden fora, no tan sols d’aquest mètode de pagament aplaçat, sinó de les inversions previstes per les comarques de Lleida, obres tan importants i emblemàtiques com l’autovia Tàrrega-Balaguer-Alfarràs, la carretera d’accés a l’aeroport d’Alguaire, que pel que es veu s’inaugurarà sense uns accessos dignes i adequats a la importància i magnitud d’aquesta infraestructura, i el túnel de la Bonaigua, que hauria de ser una obra prioritària ja que es fonamental per una correcta i ininterrompuda –sobre tot a l’hivern- comunicació entre la Val d’Aran i el Pallars Sobirà, i per vertebrar el conjunt de les comarques pirinenques.

Els pagesos també son víctimes d’aquests pressupostos. En un moment en que el sector agrari està vivint la pitjor crisi de preus i amb un atur que supera el 22 %, el pressupost de la Conselleria d’Agricultura es el que menys creix respecte al d’aquest any. Mala noticia pels nostres pagesos i ramaders i pitjor per la renovació generacional que tanta falta fa per evitar el despoblament del mon rural.

Tampoc es contempla la supressió de l’impost de successions, ni tan sols una rebaixa d’aquesta taxa que suposa una gran injustícia per a milers de famílies catalanes i que el PP ha suprimit a les comunitats on governa. Lamentablement, l’impost de successions es la gran burla i la gran mentida electoral dels socialistes catalans i demostra que el Govern tripartit es mou exclusivament per un afany recaptatori desmesurat, destinat a pagar informes inútils i a vanagloriar l’ego personal del president i dels consellers, però que en cap cas aporta idees, ni solucions per combatre la crisi i menys per acabar amb la lacra de l’atur.

Els pressupostos de la Generalitat pel 2010, son uns comptes que no generen confiança, no aporten cap mesura per sortir de la crisi, tenen un clar regust electoralista i demostren que es vol guanyar les eleccions a cop de talonari. En definitiva, des del PP no estem d’acord amb aquests pressupostos perquè no contemplen les infraestructures bàsiques que Lleida necessita, limiten les possibilitats de creixement de les nostres comarques i perquè son uns comptes redactats amb una perspectiva metropolitana i electoralista. Son els pressupostos d’un Govern esgotat i d’un tripartit que reclama ser jubilat.

Dolors López
Presidenta del PP de Lleida

Lideres en la subida de los impuestos

2009-10-02T12:42:00.001+02:00

El debate de política general en el Parlament de Catalunya ha cobrado en esta ocasión una especial relevancia por dos motivos: por ser el último de esta legislatura antes de las elecciones del próximo año y por la especial y preocupante situación de crisis económica que estamos padeciendo.

Del discurso de Montilla, ha quedado muy claro, además del aburrimiento que ha provocado, que tiene intención de reeditar el tripartito, en el supuesto que la aritmética parlamentaria se lo permita, que todo parece indicar que no va a ser así y que lo tiene muy crudo. Al menos hay que reconocerle que va de cara, anunciando ya de antemano su intención, y eso al menos, permite saber a los catalanes con quien se la juegan y que votar PSC es también votar ERC o IC. O lo que es lo mismo, significa también votar independentismo, radicalismo, malversación de fondos públicos en embajadas millonarias o en informes de los que el propio Conseller de Economía, Antoni Castells, admitió que eran de dudosa utilidad.

Ahí están los informes de la Presidencia controlando a periodistas para conocer su tendencia; los 12.000 euros que se gastó Puigcercós para mejorar su perfil mediático o los 300.000 euros que ha costado el informe que pretende convertir a la señora Capdevila en una dirigente con liderazgo. Y sobre esta malversación de fondos públicos nadie responde, todos a una, como en Fuenteovejuna, dan la callada por respuesta, nadie es responsable. Como tampoco quieren ser responsables de que haya más de 500.000 catalanes en el paro y de que Catalunya esté a la cola de las autonomías en incentivos fiscales.

Mientras, el Govern de la Generalitat está envuelto en la polémica y en el escándalo, perdiendo el tiempo y malgastando el dinero que luego reclama a Madrid y a los contribuyentes, en las comunidades gobernadas por el Partido Popular se ha suprimido el impuesto de sucesiones y el de donaciones. Que me expliquen a mí y al resto de contribuyentes catalanes, en que nos beneficia la nueva financiación y porque el Govern de la Generalitat es el que aplica los impuestos mas altos, y Catalunya es la comunidad donde los ciudadanos más pagan por el impuesto de sucesiones después de Extremadura, también gobernada por los socialistas.

Pero el que se lleva la matrícula de honor en subida de impuestos es el gobierno del Estado. Por fin se acabo el suspense, ya sabemos que impuestos van a subir para financiar el agujero del déficit, que se ha multiplicado por 4, provocado por la pésima gestión del gobierno de Zapatero. Subirá el IVA, que perjudica a las rentas más bajas, porque va a pagar lo mismo por el recibo de la luz un pensionista que un alto ejecutivo o el ex directivo del BBVA, por poner un ejemplo. Y también suben los impuestos a los pequeños ahorradores, que pasarán a pagar un 19% más, mientras que los más ricos seguirán gozando de ventajas fiscales con las sociedades de inversión de capital variable.

La afirmación del gobierno de que la subida de los impuestos la van a pagar los que tienen más dinero es insultar la inteligencia de los ciudadanos, porque como nos tienen acostumbrados los socialistas, la subida de los impuestos va a repercutir negativamente en el bolsillo de la clase media, que es, en definitiva, el bolsillo de los trabajadores, que ya pagan y seguirán pagando, mientras no se le ponga remedio, los despropósitos de Zapatero.

Una subida de impuestos en esta situación de grave recesión, con una tasa de paro que va a superar el 19% este año, es una medida disparatada que ningún otro país de la zona euro ha adoptado. Este gobierno no solo no defiende a los trabajadores, sino que los está empobreciendo todavía más. Así las cosas, Montilla y Zapatero si en algo son líderes, es en la subida de los impuestos.

Dolors López
Presidenta del PP de Lleida

Los parches hunden el empleo

2009-09-21T10:39:00.000+02:00

Tanto Catalunya como Lleida baten récords en desempleo. Durante el mes de agosto, en Catalunya se ha incrementado en 23.218 el número de parados, lo que supone un 4,86% más respecto el mes anterior, lo que deja a nuestra Comunidad con un total de 519.129 desempleados, i en Lleida ya son 22.661 las personas que no tienen trabajo, una cifra que en el computo interanual es la más negativa de Catalunya, con un aumento porcentual del 64,69%.

En España, ha crecido en un 2,40% respecto a julio, lo que hace que nos situemos en una cifra que ronda los 4 millones de desempleados. En estos momentos, y ante estos datos, a la vez que catastróficos, el ciudadano puede vislumbrar que de poco están sirviendo los 8.000 millones de euros que el Gobierno ha repartido a los ayuntamientos para que puedan realizar obras de nueva planificación y ejecución inmediata, con el objetivo de contratar a personas sin trabajo del lugar, y de esta manera, paliar el problema del paro. El derroche de Zapatero para maquillar la crisis y el problema del paro no ha durado ni tres meses. El parche del famoso Plan E sólo crea contrataciones temporales y los trabajadores contratados en las obras volverán lamentablemente e irremediablemente a las listas del paro a final de año.

El pomposo Plan E (Plan para el Estímulo de la Economía y el Empleo), con unos carteles publicitarios de 12 metros cuadrados, han supuesto un derroche de 60 millones de euros en –como ya criticó Mariano Rajoy- “propaganda barata para mayor lucimiento de Zapatero”. Un coste que, puede superar los 2.500 euros por unidad si se incluyen los gastos de transporte y montaje y que en algunos municipios, como, por ejemplo, es el caso de Sanauja, en la comarca de la Segarra, el precio de dicho cartel supera con creces al de la obra prevista, cuyo presupuesto no llega a los 1.800 euros. Una auténtica barbaridad y un despropósito más del gobierno socialista.

¿Cómo se puede malgastar de esta manera en un contexto marcado por la crisis económica y los extraordinarios aumentos del desempleo, por una parte, y por la polémica sobre la financiación de los consistorios, por otra? Una vez promulgado el real decreto en el que se creaba este nuevo Fondo Estatal de Inversión Local, a finales de 2008, el Partido Popular exigió a la ministra Elena Salgado que revocara su decisión de obligar a instalar estos carteles, y se invirtiera este dinero en políticas sociales o en atender al millón largo de familias que tienen a todos sus miembros en el paro.

Este proyecto, tan bien vendido por los socialistas y que supuestamente tenía que reflotar el empleo, se ha quedado muy lejos de las expectativas que había generado en muchas familias que en estos momentos tienen graves problemas para llegar a fin de mes. Además, la Unión Europea ha sentenciado que la destrucción de empleo en España a lo largo de este último año ha cuadriplicado a la del resto de países. Los números no engañan: mientras que la media de tasa de paro en Europa es del 9%, en nuestro país se sitúa en el 18,5%. España necesita un nuevo impulso, ideas claras y sobre todo dar seguridad y confianza a los siete de cada diez españoles que creen que el empleo está hoy peor que hace seis meses. Frente a esta situación actual y las mentiras electorales socialistas de “pleno empleo”, el PP propone políticas de contención presupuestaria y austeridad en el gasto público, en lugar de gastar hasta la saciedad, un mayor apoyo a las pymes, a los autónomos y a los comerciantes, y bajar los impuestos a todas las familias.

Comienza un curso político complicado, con una crisis económica que el Gobierno no sabe gestionar y con una falta de confianza y credibilidad que se ha ganado a pulso. En Catalunya, el panorama es aún peor y es precisamente en estos momentos difíciles cuando se mide la talla de un gobernante, que ha de primar los intereses de los ciudadanos por encima de los partidistas. Pero desgraciadamente en Catalunya esto no sucede. Y frente a esta crítica situación y a la lacra del paro que diariamente se ceba en más familias, tan solo encontramos a unos partidos nacionalistas cada vez más radicalizados y a un gobierno abstraído y mirándose el ombligo las 24 horas del día. Lamentable.

Dolors López
Presidenta del PP de Lleida

Una Catalunya integradora i de futur

2009-09-11T10:00:00.000+02:00

La Diada de l’Onze de Setembre ha de ser la festa de tots els catalans. Des del Partit Popular de Catalunya vivim la Diada des de la perspectiva del segle XXI. Volem una Catalunya amb empenta, moderna, que tingui capacitat de lideratge econòmic, social i cultural a Espanya i al nostre entorn europeu. Volem mirar al futur amb projectes, idees i la voluntat de treballar per solucionar els problemes reals dels catalans, sense falsos debats que no interessen a ningú.

El PPC celebra i participa en la festa, volent que aquesta reflecteixi la pluralitat de Catalunya i que tots els catalans i catalanes puguem sentir la festa com a pròpia.

Malauradament, però, any rere any, des de visions nacionalistes i independentistes es vol reduir la Diada, la festa de tots, a una manifestació del seu ideari ideològic i polític, allunyant a molts ciutadans d’aquesta celebració. Enguany, un cop més, aquest pas consisteix en la decisió d’alguns Alcaldes de vincular la Diada a una bandera independentista amb la que només s’identifiquen uns quants i no la immensa majoria de catalans. Demanem respecte per la senyera i per la llei de banderes que les institucions tenen el deure de complir.

Per tot això, des del PPC reivindiquem que la Diada és la nostra festa, la de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i que no estem disposats que aquest patrimoni comú vulgui ser administrat només per uns, pels que volen una Catalunya independent, separada d’Espanya. I volem que totes les catalanes i catalans puguin participar cívicament d’una festa de tots i per a tots. La nostra festa i les nostres tradicions no poden ser objecte d’utilització partidista.

L’Onze de Setembre ha de ser un acte de fe en el futur i no un debat sobre arguments estèrils com referèndums independentistes o manifestacions en contra de possibles decisions judicials sobre l’Estatut, que l’únic que pretenen és distreure l’atenció dels ciutadans i buscar la confrontació.

Alguns partits fan les seves proves pilot donant suport a consultes independentistes com les d’Arenys de Munt o Seròs, i busquen generar moviments al voltant del sobiranisme que no interessen als catalans.

L’Onze de Setembre és una festa de tots els catalans i les administracions tenen la obligació de vetllar perquè es promogui el que ens uneix i no el que ens separa. Tenim símbols comuns i es greu i irresponsable que s’impulsin iniciatives nomes dirigides a crear confrontació i divisió.

Des del PPC no volem una Catalunya perplexa i confosa. Defugim del victimisme permanent. Volem una Catalunya amb autoestima i il·lusió. Volem una Catalunya integradora i constructiva. Volem una Catalunya del segle XXI, amb vocació de futur. Per això, fem una crida a tots els ciutadans per celebrar la nostra festa amb joia, compartint tot allò que ens uneix. Que tingueu una bona Diada.

Dolors López
Presidenta del PP de Lleida

Mentiras e incoherencias sobre la energía nuclear

2009-06-30T10:13:00.001+02:00

Hace tan solo unos días, el Presidente del Gobierno realizó una serie de afirmaciones durante una entrevista concedida al programa “Las Mañanas de 4” respecto a la energía nuclear y, concretamente sobre la central nuclear de Santa María de Garoña. Es conveniente puntualizar dichas afirmaciones, en cuanto que, la gran mayoría de ellas son falsas, tal y como ha denunciado Neclonor, la empresa propietaria de dicha planta.

Zapatero dijo textualmente “En el mundo sólo hay una central nuclear en funcionamiento con más de 40 años y se va a cerrar dentro de 2. Es en el Reino Unido”. Pues bien, la realidad es que en Estados Unidos hay actualmente una central nuclear que ha superado los 40 años (Oyster Creek) y tiene permiso de funcionamiento hasta los 60 años; adicionalmente, existen otras 8 centrales también en EEUU que hoy por hoy llevan entre 38 y 39 años funcionando, y que han recibido autorización para operar hasta los 60 años; en Suiza, dos centrales que llevan operando más de 38 años, disponen de permiso de operación indefinido.

Asimismo, el presidente de España aseguró que “en el mundo sólo hay 6 centrales nucleares que tienen un escenario de prórroga para sobrepasar la edad de los 40 años”. Mentira, Sr. Zapatero. En el mundo existen actualmente 58 centrales en operación con permiso para operar hasta los 60 años: 54 en EEUU, 4 en Suiza y 1 en Holanda. Adicionalmente, otras 19 centrales en EEUU están a la espera de recibir la autorización para operar hasta los 60 años.

Y sigamos con la tercera de sus grandes patrañas: “Sólo hay una central nuclear en construcción en el mundo”. Una vez más hay que rectificar al Presidente porque, a día de hoy, en el mundo hay 50 centrales en construcción –China (14), Rúsia (8), India y Corea (6), Japón y Rumania (3), Eslovaquia, Ucrania y Taiwan (2), y EEUU, Francia, Argentina y Finlandia (1). Asimismo, otras 51 se encuentran en proyecto: China (13), Japón (12), India y EEUU (8), Rusia (5), Corea y Sudáfrica (2), y Brasil (1).

Los telespectadores siguieron tragándose afirmaciones tan erróneas, como falsas, hechas ni más ni menos por el máximo dirigente de nuestro país. Zapatero no se cortó a la hora de afirmar que “cuando llegamos a una central con 4 décadas de funcionamiento, la norma ha sido que deje de funcionar, la excepción es la prórroga”. Pues bien, sabemos que en Estados Unidos, de las 104 centrales en funcionamiento, hay 54 que tienen autorización para operar hasta los 60 años y 19 más que están en proceso de evaluación. Es decir, un 70% del parque nuclear de EEUU está en el proceso de operación hasta los 60 años.

Desde el Partido Popular, acostumbrados ya a las mentiras de Zapatero, queremos dejar clara nuestra postura sobre Garoña. Estamos a favor de prolongar la vida útil de esta central nuclear, coincidiendo con la opinión de los expertos. Concretamente, el Consejo de Seguridad Nuclear ya ha dicho que la central, cuya vida útil termina en 2011, puede continuar 10 años más si se realizan ciertas actualizaciones.

Siendo segura la central, no hay un motivo para que no se avale su continuidad, por lo que la "demagogia" política no debe imponerse a un criterio técnico por el que siempre se ha guiado el PP en esta materia. Sin embargo, estamos convencidos de que Rodríguez Zapatero la va a cerrar por prejuicios ideológicos, sin atender a los intereses generales de los españoles. En este sentido, el propio presidente ha tomado una postura contraria a destacados dirigentes socialistas, como Felipe González o Joaquín Almunia (actual Comisario de Asuntos Económicos de la Unión Europea).

Si finalmente se concreta el cierre de la central, Zapatero tendrá que explicar qué energías vamos a consumir en España y si seguiremos siendo, por los siglos de los siglos, un país dependiente y comprando la energía nuclear a Francia. Son las mentiras y las incoherencias de un presidente y de un gobierno socialista.

Dolors López Aguilar
Presidenta del PP de Lleida

Los ciudadanos prefieren al PP

2009-06-11T11:11:00.002+02:00

El Partido Popular ha ganado las elecciones europeas como pronosticaban todas las encuestas, y es que tan solo un año después de las elecciones generales, el gobierno ha perdido la confianza de los ciudadanos. Nunca un gobierno, en tan poco tiempo había dilapidado su credibilidad y apoyos. El resultado supone una desautorización de la estrategia gubernamental de los últimos meses, no solo en lo que respecta a la crisis económica, sino también a las políticas radicales de izquierdas que no comparten ni sus propios correligionarios y me refiero a la ley del aborto y la píldora del día después.

Contrariamente a lo sucedido en España, los gobiernos de otros países que también sufren la crisis económica, han recibido el respaldo de sus ciudadanos, como es el caso de Nicolás Sarkozy en Francia, Ángela Merkel en Alemania o Silvio Berlusconi en Italia. Por lo tanto, no es tan solo la crisis lo que ha castigado a Zapatero, sino su mala gestión, los engaños y la tasa de paro que es, con mucho, la más alta de Europa.

Más de 4 millones de parados desacreditan al gobierno socialista, y más si se tiene en cuenta que su gran promesa electoral fue el pleno empleo, y no solo no se ha logrado, sino que ahora resulta que de cada diez parados europeos nueve son españoles. Cuando se hacen las cosas mal y no se tienen soluciones para hacer frente a los problemas que afectan gravemente a los ciudadanos españoles, entonces, a nadie debe extrañar que éstos, en la primera oportunidad que tienen, les pasen factura.

Además, hay que añadir que esta vez no les ha funcionado a los socialistas el voto del miedo a la derecha, porque este cuento de que viene el lobo ya no se lo cree nadie. De un gobierno se esperan propuestas y soluciones a los problemas y no descalificaciones al contrario. La cultura del no, no conduce a nada y desde luego si lo que pretendían era movilizar a los electores en contra del Partido Popular, a la vista está que no lo han conseguido. Porque la realidad es que el PP ha obtenido una victoria clara que demuestra que es el depositario de la confianza de la mayoría de ciudadanos.

En Catalunya, el PPC ha mantenido sus votos, con un ligero aumento que nos permite afrontar con ilusión y con buenas expectativas la próxima contienda electoral, las elecciones autonómicas, que se celebrarán con un importante desgaste del tripartito, como ha quedado demostrado en estas elecciones con una elevada pérdida de apoyos. En la provincia de Lleida también hemos consolidado nuestro voto y el PP ha conseguido ser segunda fuerza política en la capital, es decir, en Lleida ciudad, lo cual supone un aliciente más para seguir trabajando al servicio de todos los ciudadanos, a los que quiero agradecer muy sinceramente el apoyo y la confianza que han depositado en el Partido Popular.

El PP, muy al contrario de lo que hacen los socialistas, es un partido que cumple los compromisos adquiridos con los ciudadanos. Así, tal como nos comprometimos durante la campaña electoral, no me cabe ninguna duda que los dos eurodiputados catalanes del PP, Aleix Vidal-Quadras y Santi Fisas, lucharan en Bruselas para conseguir que no se amplié ni una hectárea más las zonas ZEPA del Segarra-Garrigues -ya que se pone en peligro la viabilidad de este canal, tan importante para la economía y la agricultura leridana-, y para que nuestro primer y más emblemático monumento, la Seu Vella de Lleida, sea declarado Patrimonio de la Humanidad, tal como pide la Associació Amics de la Seu Vella y desean todos los leridanos.

El 7 de junio, los ciudadanos expresaron libremente en las urnas su malestar y decepción con las políticas del gobierno socialista, con las que ya no creen, y le dijeron a Zapatero que ya están hartos de tanta mentira y demagogia, y que lo que hace falta en este país es aire fresco, políticas realistas y efectivas y políticos preparados, con iniciativa y que sean capaces de sacarnos del pozo de la crisis en el que nos ha hundido Zapatero. Son, en definitiva, las políticas del centro-derecha que gobierna en los países más importantes y avanzados de Europa y que han sido revalidadas en las urnas por sus ciudadanos. Aquí en España, Zapatero ha suspendido, y cuando un presidente del gobierno, no solo pierde la confianza de sus ciudadanos, sino que les da la espalda, lo mejor que puede hacer es irse a su casa y convocar elecciones para que los ciudadanos puedan elegir a un nuevo presidente que sea más responsable y capaz.

Dolors López Aguilar
Presidenta del PP de Lleida

Dinamizar el mercado de trabajo

2009-04-14T12:03:00.000+02:00

En el año 2007 parecía que España había llegado al nivel de los países más adelantados, tras haber superado en renta per cápita a Italia –algo que hoy ya hemos perdido- y se acercaba a Francia y Alemania. En abril de 2009, las cifras demuestran que el contraste es dramático, especialmente a lo que se refiere a la peor evolución del desempleo. En menos de un año, hemos visto que las cifras de desempleados han pasado desde niveles inferiores a los dos millones de personas, con tasas de paro en torno al 8%, a una cifra que supera los 3,5 millones y una tasa del 14 %. Esta tendencia va a continuar a lo largo de este año y alcanzaremos los cuatro millones de desempleados y tasas del paro cercanas al 18 %.

No se debe olvidar que en marzo de 2004, cuando el PSOE tomó las riendas del país, el número de personas desempleadas era de 2.181.546, y que en febrero de 2009, nos encontramos con un incremento de más de 1,3 millones de parados. A esta deplorable situación, hay que añadir que en 827.200 hogares todos sus integrantes se encuentran en el paro. Además, se está cebando con las personas con menor nivel de estudios, que cuentan con menor flexibilidad para poder escapar de la situación de desempleo, y entre los jóvenes, muchos de los cuales buscan hoy su primer empleo.

¿Cuál es la causa de la degradación tan intensa del mercado de trabajo en tan poco tiempo? La respuesta se resume en que en los últimos cinco años el Gobierno de Zapatero no ha alimentado con nuevas reformas un modelo que, con el impulso de los Gobiernos de Aznar, permitió la creación de 8 millones más de empleos en poco más de diez años.

El espejismo de 2007 se ha venido abajo estrepitosamente por causas internas –la ausencia de las necesarias reformas− y por una crisis de deuda externa que ha puesto de manifiesto que no hemos sido competitivos. En definitiva, la situación actual es el resultado de la conjunción de la crisis financiera internacional, la crisis del sector inmobiliario, la restricción financiera interna y la pérdida de competitividad de nuestra economía. La salida de esta situación no puede basarse en la improvisación, ni serán útiles parches como el del estímulo del consumo interno con mayor gasto público, ni medidas que fomenten el proteccionismo y la intervención del Estado en la economía.

Lo que se requiere es un plan organizado de actuaciones que incremente la competitividad de la economía española. Las actuaciones que se lleven a cabo tienen que promover la recuperación de la confianza en nuestra economía. Desde el Partido Popular creemos que las medidas necesarias deben moverse en al menos tres direcciones: reformas estructurales, actuaciones fiscales y una amplia reforma del marco de relaciones laborales.

En el primero de los ámbitos mencionados, es esencial impulsar el desarrollo de infraestructuras productivas, así como el estímulo a la implantación de las tecnologías de la información y las comunicaciones en las pequeñas y medianas empresas. Además, es fundamental poder contar con energía barata, por lo que es necesario retomar el debate sobre la energía nuclear.

En cuanto a las reformas fiscales, apostamos por aquellas que reduzcan los costes empresariales, como la supresión del Impuesto de Sociedades y una reducción de las cotizaciones sociales como vía para dinamizar el mercado de trabajo.

En el terreno de las reformas del marco laboral, dada la rigidez que hoy tiene dicho marco en España, parece inevitable que la variable con la que se realiza el ajuste para recuperar la competitividad sea el empleo. Por ejemplo, en España es hoy más fácil despedir trabajadores que bajar salarios, y eso que despedir es ya bastante complicado.

Como consecuencia, se han producido reacciones equivocadas, motivadas por el intento de proponer “parches” a la situación actual. Como ejemplos, citar los planteamientos sindicales que proclaman que “lo importante es proteger a los desempleados”, en lugar de intentar que crezca menos el desempleo; o los planteamientos del Ministerio de Trabajo e Inmigración, que ha señalado que “el problema es el exceso de flexibilidad y la prueba de ello es que ha habido muchos despidos en el último año”, en lugar de entender que la falta de flexibilidad hace que el despido vaya en muchas pequeñas empresas acompañado del cierre del negocio.

Frente a estos planteamientos, hay que sustituir el marco laboral actual por otro más moderno y flexible, comenzando por el sistema vigente de negociación colectiva, que se ha convertido en una máquina de destrucción de empleo y, al mismo tiempo, es necesario cambiar las relaciones laborales en el seno de las empresas, muy afectadas por cuestiones de tipo burocrático, en la línea del intervencionismo de la Administración.

Dolors López Aguilar
Presidenta del PP de Lleida

Per una igualtat plena

2009-03-06T10:47:00.002+01:00

El Dia Internacional de la Dona Treballadora commemora la lluita per la participació en igualtat amb l’home en la societat. Aquesta data que celebra les Nacions Unides i és festa nacional en alguns països, es va iniciar a finals del segle XIX amb una jornada específica per la dona i els seus drets.

La data del 8 de març fa referència als fets que es van produir a l’any 1908, quan 146 dones treballadores d’una fabrica tèxtil de Nova York, van morir calcinades per negar-se a abandonar el tancament, en el que denunciaven les condicions de treball que rebien.

Des d’aleshores ha passat un segle, i el cert és que el paper de la dona a la societat actual no té res a veure amb el que tenien en aquell moment. Però alguna cosa deu passar quan encara tenim que celebrar aquest dia.

Per aquest motiu, les dones venim demanant des de fa molts anys una major presència en els àmbits de representació. No només com un deure moral, ja que la democràcia té en compte les demandes de tots els ciutadans, sinó com una possibilitat per enriquir la pròpia democràcia.
Formem part dels òrgans directius dels partits polítics, ocupem llocs en l’administració, impartim coneixements en la Universitat i integrem el gruix dels educadors en ensenyament mitjà, i, malgrat tot, encara es reconeix i es valora poc la nostra presència i la nostra tasca.

Legalment hi ha una igualtat efectiva, fins i tot en alguns casos, una discriminació positiva, com en les llistes electorals que obliguen a una representació equilibrada entre homes i dones, que no comparteixo, perquè jo com a dona em nego a tindre un càrrec per quota.

Aquesta igualtat legal no es correspon en moltes ocasions amb una igualtat real. Les lleis van per davant de la realitat social. I una de les discriminacions més difícils de combatre en aquest sentit és la corresponsabilitat per la cura dels fills, per la qual cosa és imprescindible, per fer front a aquesta discriminació, la creació de més i millors infraestructures socials.

Aquest 8 de març ve marcat per una situació de crisi econòmica, i malgrat que l’atur afecta per igual homes i dones, aquestes continuen patint una discriminació laboral i salarial.
Segurament, les dones de fa un segle es sorprendrien molt favorablement amb la situació actual, però està clar que encara queda molt per arribar a la plena igualtat, i mentre continuarem amb la celebració, tot esperant que les dones que no puguin participar activament, confiïn en la capacitat i experiència d’aquelles altres que sí ho fan, i valorin el treball de totes aquelles dones que habitualment, a diferents nivells, participen i participem en la construcció d’una societat més tolerant, menys violenta i amb millors condicions de vida per tots, dones i homes.

Dolors López
Presidenta del PP de Lleida

L'agricultor és el primer ecologista

2009-02-13T13:59:00.002+01:00

Sembla que el que toca quan està en joc el futur i la supervivència de les persones, dels ciutadans als quals es governa és aplicar el sentit comú i fer prevaler per sobre de qualsevol altra consideració la defensa dels seus interessos. Cap projecte col·lectiu arribarà a bon port si els qui l'integren donen mostra de diversitat de criteris o interessos.

No és possible lluitar contra tot el que avui dia amenaça el benestar de les persones si dins del mateix vaixell n’hi ha amb objectius inconfessables o massa fidels a la seva ideologia. Primer que tot els interessos de la gent, el seu futur, després, sempre després, la ideologia.

El gran projecte del Canal Segarra-Garrigues i la lluita contra les successives ZEPA que s'han anat establint per part de la Unió Europea exigia que tots defenséssim amb la mateixa fe uns interessos que estan per damunt d'electoralismes i maximalismes ideològics. Això és el que els partits que les darreres dècades han governat Catalunya no han fet. Les conseqüències arriben ara i les paguen la gent del camp lleidatà.

La gran obra iniciada pel Govern del Partit Popular i que era el fruït d'una aspiració col·lectiva mereixia ser defensada pels polítics de tots els partits des d'una perspectiva on prevalguessin les persones, les seves necessitats i deixés de banda electoralismes de curta volada.

Hi ha causes, lluites, que no admeten dubtes ni ambigüitats com les que, sovint, han exhibit els consellers de la Generalitat responsables d'aquests temes. Agricultura i Medi Ambient defensant interessos oposats. La realitat no admet aquestes frivolitats.

Molts dels problemes que ara sorgeixen són fruit d'una tendència a ignorar la realitat per part d'uns polítics que combinen un ecologisme mal entès amb un entreguisme endèmic a l'hora de negociar amb Europa el futur de la nostra agricultura.

Brussel·les anuncia la creació d'una nova zona de protecció d'aus de 20.000 hectàrees que segons tots els sectors afectats podria posar en perill la viabilitat del canal Segarra-Garrigues. Les primeres recomanacions de Brussel·les sobre zones de protecció d'aus no van ser escoltades. La manca de criteri per part del Govern català era evident i no es van saber presentar alternatives coherents ni consensuades amb el territori.
Es va aplicar una estratègia d'ulls clucs pensant que no passaria res i es va continuar amb el projecte de construcció. Lògicament, les sancions van arribar inexorablement posant contra les cordes el futur de la pagesia i la viabilitat de l'obra pública, junt amb l'AVE, més important de la darrera història de la nostra província.

Ara, i per afegir una nota més de color en aquesta comèdia de l'absurd, ens assabentem que la utilitzada per Brussel·les per saber per on talla i a quines zones afecta, ha sorgit d'estudis realitzats per organismes depenents de la Generalitat. Una vegada més secretisme i manca de diàleg en comptes d’elaborar una opció de consens entre totes les parts, portar-la a Europa i convèncer els seus dirigents de la possibilitat de combinar perfectament supervivència de les espècies protegides i agricultura.

Quelcom tan senzill com plasmar l'esperit d'aquell mític Compromís per Lleida que defensava racionalment la possibilitat que ecologia i explotació agrícola puguin conviure plenament, va ser deixat de banda per no se sap quines raons.

I és que ecologia i explotació de la terra poden conviure. S'ha demostrat que hi ha espècies d'aus que han sobreviscut gràcies a la presència humana. No hi ha incompatibilitat absoluta. El que sí que succeeix és que a l'hora de defensar el territori cap governant ha de deixar de banda els interessos reals de persones amb problemes reals per dedicar-se a fer electoralisme fàcil de conseqüències ruïnoses.

Ara, un cop la situació ha arribat a l'extrem de posar en perill milers d'economies familiars, és moment que tots els agents presentin un front comú encapçalat per una proposta que parteixi de la defensa aferrissada i ineludible de la supervivència de la nostra agricultura. Senyors, deixem-nos de jocs electoralistes.

Dolors López Aguilar
Presidenta del PP de Lleida

La mentida té les potes curtes

2009-02-11T14:22:00.001+01:00

En enero de 2008, hace ahora un año, el presidente del gobierno, José Luís Rodríguez Zapatero, afirmaba que íbamos a llegar a un paro del 7 % y que la economía iba a crecer en torno al 3 %. Y calificaba al Partido Popular de antipatriota y catastrofista por advertir de lo que iba a venir, que es la situación actual con un paro de casi un 14 %.

Es imposible que hace un año el equipo económico del gobierno no supiera lo que iba a ocurrir, o como mínimo tuviera una idea aproximada.

Por lo que, la conclusión a la que podemos llegar es muy sencilla: Zapatero mintió, y lo hizo a sabiendas de que su mentira iba a descubrirse pronto, pero se trataba de ganar tiempo para llegar a las elecciones generales con el menor desgaste posible, y continuar en el poder, aunque fuese a base de engañar a los ciudadanos.

Mentir es grave, pero también lo es descalificar a la oposición, por decir la verdad y por ejercer la labor que le compete en un estado democrático. ¿Cómo se puede llamar antipatriota al que advierte de lo que va a ocurrir? Quizás el Sr. Zapatero preferiría una oposición silenciada, o mejor, no tener oposición, que es lo propio de los regímenes totalitarios. Pero el Partido Popular tiene el deber y el derecho de controlar al gobierno y denunciar lo que se hace mal, aunque a éste no le guste.

Y ahora sale el ministro Corbacho, después de conocerse el demoledor dato de que ya estamos en más de tres millones de parados, diciendo que no llegaremos a los 4 millones, como si nos estuviera haciendo un favor, cuando lo que hace es ofender a los parados e insultar su inteligencia. En España, se han superado los tres millones de parados, una cifra histórica.

Y en Lleida, con un 85,7 %, nos llevamos el record de ser la provincia catalana donde más ha aumentado el desempleo en los últimos doce meses. Tanto es así, que las oficinas de empleo de la Generalitat acabaron el año en Lleida con un total de 18.590 personas inscritas como parados, lo que supone un incremento de 8.580 desempleados más en doce meses.

Lleida es así la provincia donde más se ha disparado la pérdida de puestos de trabajo de toda Catalunya. Estos datos representan que cada día en las comarcas leridanas las cifras del paro se incrementaron en 23 personas, o lo que es lo mismo, durante el pasado año en la provincia de Lleida hubo un desempleado más cada hora.

Sólo en el pasado mes de diciembre, y a pesar de las contrataciones ligadas a la campaña de Navidad, el número de personas que buscaban un empleo sin encontrarlo en la provincia de Lleida se incrementó en 1.096.

Claro que todo esto no es de extrañar teniendo un gobierno de izquierdas, que tradicionalmente se llenan la boca hablando de políticas sociales, y luego son incapaces de llevarlas a cabo con un mínimo de competencia, porque está demostrado que este gobierno lo único que sabe hacer bien es mentir, aunque la mentira tiene las patas cortas, y al final acaba descubriéndose.

Dolors López
Presidenta del PP de Lleida