La Lleida que quiero

Es para mí un honor ser la candidata del Partido Popular a la Paeria. Lleida es mi ciudad, en ella nací hace 56 años. Estudié en el colegio Mater Salvatoris, del que conservo imborrables recuerdos, y en el entonces llamado Estudi General de Lleida me licencié en Derecho. Aquí me casé, nació mi hija y es donde siempre he vivido, y donde deseo continuar viviendo, porque es mi ciudad.

La Lleida actual no tiene nada que ver con la Lleida que conocí de pequeña. Ha habido una gran transformación y la ciudad ha crecido considerablemente. Pero continua siendo una ciudad intermedia que tiene la ventaja de disponer de todos los servicios, y a la vez poder desplazarte a pie de un extremo a otro del casco urbano.

Es una ciudad magníficamente bien situada. Como decimos muchos lleidatans, estamos cerca de la playa y de la montaña. Y sobre todo, y de lo que verdaderamente tenemos que sentirnos privilegiados, es que estamos rodeados de huerta. Las partidas son un referente para Lleida. Son a la vez un testimonio de tradición, y un tesoro que hay que preservar.

Y por encima de todo, tenemos nuestro monumento emblemático: la Seu Vella, el Castillo, como le llamábamos antes. Todos hemos sentido la emoción de que estamos ya en casa cuando vislumbramos esta joya arquitectónica al regresar de un viaje. Tenemos que hacer todo lo posible para que nuestra querida Seu Vella sea reconocida como Patrimonio de la Humanidad.

Lleida es mi ciudad, y por eso quiero que mejore en todos los aspectos. Me da rabia cuando veo que otras ciudades tienen más zonas verdes. Me da pena cuando cierran comercios porque no se les ofrece las suficientes facilidades para mantener su actividad, o incluso hay establecimientos que no llegan a abrir sus puertas por culpa de los impedimentos y las trabas existentes. Me rebelo cuando pienso en que hay mucha gente que no puede pagar un IBI que es el más caro de toda España.

Porque la pobreza afecta a muchas familias. Y a pesar de que la situación económica ha empezado a mejorar en España, hay muchas personas que se ven obligadas a ir a comedores sociales o a pedir ayuda al Ayuntamiento para poder comer o pagar los recibos más básicos. Por eso, si me dais la confianza como alcaldesa, crearé un fondo extraordinario para atender las necesidades básicas de las familias que viven en una situación precaria, y que afecta a 11.000 hogares de nuestra ciudad.

Contemplo también con tristeza calles donde los vecinos tienen sensación de inseguridad y donde se necesita mayor presencia de Guardia Urbana. Y aprovecho para manifestar mi reconocimiento al excelente trabajo que desarrolla la Policía Local.

También quiero impulsar iniciativas para generar empleo. En este sentido, propongo la creación de un vivero de emprendedores para apoyar aquellas iniciativas empresariales que generen ocupación y aporten innovación industrial, comercial o de servicios.

Los lleidatans merecemos disponer de unos buenos servicios. Para ello, quiero dialogar con todas las asociaciones de vecinos para que me expliquen las mejoras que necesitan en su barrio o en su partida, las mejoras urbanísticas que necesitan, si hay que mejorar el transporte público o si disponen de los servicios esenciales y necesarios para el día a día.

Me gustaría solucionar todos estos problemas, y sé que no hay una varita mágica para hacerlo. Pero también sé que desde un ayuntamiento las cosas se pueden gestionar de otra manera. Y con esa intención me presento a la alcaldía de Lleida. Con la intención de mejorar mi ciudad, pero sobre todo la calidad de vida de las personas.

Lleida ha de ser, por derecho propio, el motor de Catalunya y de España. Lleida ha de competir en comercio, en turismo, en negocios, en industria, agricultura y en enseñanza e investigación universitaria con las ciudades más importantes.

Quiero hacer una campaña constructiva, en positivo, con propuestas que ilusionen a las personas. Quiero decir bien claro a los lleidatans que pueden confiar en mí y en el resto del equipo que formará parte de la candidatura del Partido Popular, que allí donde ha gobernado ha dado ejemplo de buena gestión.

Quedan tres meses para las elecciones municipales, y espero que en este tiempo pueda continuar hablando con muchos de vosotros, haceros llegar nuestras propuestas, recoger vuestras inquietudes y pediros personalmente vuestra colaboración para hacer entre todos una Lleida mejor, la Lleida que quiero, la Lleida que queremos.

Dolors López Aguilar

Candidata del PP a la alcaldía de Lleida

Un pressupost al servei de la causa separatista

El Govern de la Generalitat per fi s’ha dignat a presentar els pressupostos per al 2015. Però, com ja ens té acostumats aquest Govern, i després de revisar les diferents partides pressupostàries, ens trobem davant d’uns comptes que són cúmul de decepcions. La inversió a les comarques de Lleida es redueix a la mitat respecte l’any 2014 i rebrà només 66 milions d’euros. Prop de 2.000 estudiants universitaris es quedaran sense les beques Mogrint, que són la part catalana de les Erasmus i que estan dotades amb 200 euros durant sis mesos. També el Departament d’Ensenyament ha decidit eliminar la partida destinada a finançar les escoles bressol, amb l’important greuge que això suposa per als ajuntaments i, sobretot, per a les famílies. La consellera diu que seran les diputacions les que s’encarregaran ara de finançar les escoles bressol. Un altre crit d’auxili que fa la Generalitat quan veu que no pot complir amb les seves obligacions. Ara seran les diputacions, finançades en un 90% pel Govern de l’Estat, les que finançaran les escoles bressol, incomplint l’acord que diu que aquests centres d’educació infantil estaran finançats, en parts iguals, per la Generalitat, els ajuntaments i les famílies. Tot un despropòsit.

Aquests pressupostos que ens presenta el president Artur Mas també fan un flac favor als ramaders. Després d’intentar-ho l’any passat, ara el Govern de la Generalitat vol recuperar el cànon de l’aigua a les granges, malgrat l’oposició del sector ramader. Aquesta mesura perjudicarà les granges avícoles i porcines, que a les comarques de Lleida són un important focus d’activitat. Però al Govern de la Generalitat li és igual. El que li importa és destinar diners per obrir noves ambaixades a Viena i a Roma, on instal·larà el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat); gastar-se 17 milions d’euros per a la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea; injectar 800.000 euros per als casals catalans a l’exterior; o pagar 936.000 euros, només de lloguer, per a la seu de la delegació que la Generalitat té a Brussel·les. I amb el que està caient, és necessari elevar el pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de 296 milions euros d’aquest 2014 a 343 milions a 2015? No tenen Catalunya i les comarques de Lleida altres prioritats?, com l’ensenyament, la sanitat i els serveis socials? O construir urgentment infraestructures com el Túnel dels Tres Ponts, a la carretera C-14, a l’Alt Urgell, considerat com un dels punts negres més perillosos de la xarxa viaria de Catalunya, i on sovint es registren despreniments de roques; o l’hospital comarcal de Tàrrega i la variant nord de Balaguer, que té l’obra adjudicada però no compta amb partida pressupostària.

Tampoc les polítiques d’ocupació no surten gens beneficiades en aquest comptes, i això és molt greu perquè i la gestió en aquest departament en els darrers anys ha estat més aviat pèssima. Una prova és la promesa per reindustrialitzar una comarca com la del Solsonès, que després de dos anys del tancament de Tradema, on hi treballaven 142 persones, els habitants de la comarca encara esperen que el Govern de la Generalitat compleixi amb la seva promesa de portar una nova indústria per revitalitzar la zona. De fet, el que ha passat al Solsonès és un reflex del que ha passat en el conjunt de Catalunya, que ha perdut pes industrial a Europa. Una dada que ho diu tot és que el PIB de la indústria a Catalunya ha baixat del 30%, que hi havia l’any 1980, al 18% actual, mentre que a les grans regions europees aquest índex es troba a l’entorn del 24%.

Per això, el grup parlamentari del Partit Popular només té l’opció de presentar una esmena a la totalitat als pressupostos de la Generalitat per al 2015, perquè aquests comptes només poden ser qualificats com d’irreals i enganyosos. No només perquè són un menyspreu cap a les persones, que deixen de banda les polítiques d’ocupació, l’educació, la sanitat i els serveis socials, sinó perquè són uns pressupostos que estan només centrats en la causa separatista, que és l’únic objectiu del govern d’Artur Mas en aquesta legislatura. Un govern que se’ns va vendre com el del “govern dels millors”, i que ha acabat sent el pitjor de la història.

Perquè presenta uns pressupostos que no es poden complir i que han estat falsejats. Els comptes de 2014 ja van preveure uns ingressos de 2.300 milions d’euros i se n’han acabat ingressant 300. Ara presenten uns pressupostos on esperen que pel capítol d’ingressos caiguin del cel 2.500 milions d’euros, o que aquests diners els aporti el Govern d’Espanya. Però no diuen que l’Estat no només està fent els deures, sinó que ha respòs als interessos dels catalans, concedint a la Generalitat, entre gener i novembre d’aquest any, 7.259 milions d’euros del Fons de Liquiditat Autonòmica, que equival al 37 per cent del que s’ha destinat a totes les comunitats autònomes. Però què ha fet el Govern d’Artur Mas? Doncs enlloc de complir amb les seves obligacions, com pagar el deute a les farmàcies, ha elevat el deute de la Generalitat als 70.000 milions d’euros, el més alt de la història, i que hipoteca les futures generacions de catalans. Aquest és el rècord negatiu que ha aconseguit el Govern d’Artur Mas.

CiU ha demostrat que són bons organitzadors de manifestacions i simulacres de referèndums, però són uns pèssims gestors, que han estat incapaços de fer uns pressupostos realistes, que són la principal eina per garantir els serveis i les polítiques socials. Estem davant d’un Govern que s’ha resignat a no governar, i el que ha fet ara és presentar uns pressupostos simplement per complir el tràmit. Què podem esperar d’un Govern que a l’hora de presentar uns comptes anuals diuen que, com no volen reduir despesa i són incapaços de generar ingressos, que pagui el Govern d’Espanya. I això ho diuen després d’haver estat atiant el conflicte amb la resta de l’Estat en els darrers dos anys. Trist, tot plegat, i més, quan veiem que, després de cinc anys d’Artur Mas com a president de la Generalitat, ha convertit Catalunya en una comunitat autònoma en fallida, que només està sent assistida per la solidaritat del conjunt del espanyols i l’acció del Govern d’Espanya.

Dolors López Aguilar

Presidenta del PP de Lleida i diputada al Parlament de Catalunya

Una Diada segrestada

La diada de l’onze de setembre ha estat segrestada per aquells que defensen un únic pensament, que no respecten la diversitat i que tenen l’estelada com a bandera, per davant de la integradora senyera. Ha començat el curs polític més complicat i més incert de la nostra democràcia. L’obstinació del govern de CiU a convocar una consulta, que saben que no es pot realitzar, conduirà a la frustració d’aquells catalans que de bona fe creuen en les paraules del govern de la Generalitat. Però el que és pitjor, no s’estan ni preocupant, ni s’ocupen, dels interessos i problemes reals dels catalans. En lloc de poder manifestar-nos tots junts per reivindicar una Catalunya millor i treballar per sortir de la crisi, el que ha fet el Govern del president Artur Mas ha estat dividir el territori amb catalans de primera i de segona. Presoner d’Esquerra Republicana i de l’Assemblea Nacional Catalana, el president de la Generalitat ens ha portat a tots a un carreró sense sortida, concentrant tot un govern a organitzar una consulta que no es podrà fer, perquè és il·legal. Tota aquesta situació de confrontació fa que Catalunya no pugui gaudir d’una estabilitat política, totalment necessària per la recuperació econòmica. El president de la Generalitat hauria de tenir present que la situació en la qual es viu actualment dificulta que hi hagi un clima de confiança per impulsar l’activitat econòmica. Els ciutadans estan fent un gran esforç econòmic per intentar sortir de la crisi, que dura des de fa ja massa temps. El clima de confiança és primordial per impulsar l’economia i no podem permetre que la deriva separatista sigui un element desestabilitzador que faci que Catalunya no surti de la crisi al més aviat possible. Amb confrontaments, és impossible crear un clima de confiança. Mentre el govern d’Artur Mas malbarata els recursos que té a la Generalitat amb polítiques identitàries, el Govern d’Espanya ha garantit amb 40.000 milions d’euros el funcionament de l’administració de la Generalitat i el pagament de factures a proveïdors. Amés, gràcies a la reforma fiscal, 200.000 lleidatans es veuran beneficiats a l’hora de fer la declaració de la renda, i se’n veuran beneficiades les rendes mitjanes i baixes i les pimes, que són les que generen llocs de treball. Tot plegat, perquè Catalunya ha de ser la protagonista de la recuperació econòmica d’Espanya, i ha de ser la primera a beneficiar- se dels primers símptomes d’aquesta recuperació. Però això no s’aconseguirà si el Govern de la Generalitat no posa de la seva part. Ha de deixar de dividir els catalans en ciutadans de primera i de segona. I això és el que el Partit Popular reivindica en aquesta Diada de l’Onze de Setembre: una Catalunya de tots.

El fals dret a decidir amaga un referèndum il·legal de separació de Catalunya de la resta d’Espanya, que faria que els pagesos es quedessin sense rebre ajudes de la Unió Europea, com les de la PAC. Davant els que volen saltar-se la llei, el Partit Popular defensa el projecte compartit que és Espanya amb el lema “Som 47 milions”, que emmarca un desig de concòrdia, solidaritat i convivència pacífica de les nostres lleis democràtiques. Necessitem prosperitat, i per aconseguir-ho, als catalans no ens cal una transició nacional en la qual alguns estan especialment interessats, potser per poder continuar controlant el país com han fet durant tants anys, amb importants beneficis i guanys patrimonials. No pel país al qual diuen que tant estimen, sinó per a la seva pròpia persona i la família en el sentit més ampli. S’ha de dir molt alt i molt clar què hi haurà després del 9-N. Que la recuperació està en marxa i que ningú té dret a ficar-la en perill.

Apostem per la recuperació, pel seny, per la senyera i per la bandera espanyola!

Dolors López Aguilar

Presidenta del PP de Lleida i diputada al Parlament de Catalunya

Monogràfic agrari. Servirà per alguna cosa?

El Parlament de Catalunya ha celebrat recentment un ple monogràfic sobre agricultura. Com vaig dir en la meva intervenció, i dirigint-me especialment al conseller, el més important és que els acords que s’aprovin, encara que siguin pocs, s’acabin complint. I per damunt de tot, intentar que no passi com fa quatre anys, que el Govern va voler donar llum verda a multitud d’acords perquè el sector agrari estigués content, però al final, el grau de compliment d’aquells acords ha estat molt petit.

El que sí sap fer el Govern de la Generalitat és criticar als altres. Criticar al Govern d’Espanya, sense reconèixer les seves pròpies responsabilitats, fent bona la dita: “Ven la paja en el ojo ajeno y no ven la viga en el propio”. La Generalitat critica als altres quan, el que han fet, ha estat perdre molt temps. Al 2013 van treballar amb un pressupost prorrogat i al 2014 va i es redueix el pressupost del Departament d’Agricultura en un 33%, la segona rebaixa més forta després de la del Departament d’Empresa i Ocupació, que va ser del 43%. Unes mesures d’una gran incoherència si es vol treure Catalunya de la crisi. Però, malauradament, veiem que l’objectiu d’aquest Govern, no és el de treure a Catalunya de la crisi, sinó que el seu objectiu té una data i una pregunta doble.

Mentre el Govern de l’Estat es preocupa de  fer sortir a Espanya de la crisi, de crear ocupació, de reactivar l’economia, de millorar tots els sectors, incloent, per descomptat, el sector agrari, el Govern de la Generalitat castiga els departaments que reactiven l’economia, perquè només està treballant i gastant per una consulta que sabem que no es farà i que, per tant, està malbaratant uns diners que són de tots els catalans.

És conscient el Govern de la Generalitat de la importància d’un sector que representa el 3,6 per cent del PIB de l’economia catalana? Un sector que ocupa més de 60.000 persones a Catalunya i que factura 8.000 milions d’euros en exportacions, però que pateix una disminució de la seva renda de més del 29 per cent? Per cert, ja que parlo de renda, la PAC representa un 30 per cent de la renda dels agricultors. I segur que la immensa majoria dels pagesos no volen que aquests ajuts comunitaris es perdin en una hipotètica separació de Catalunya de la resta d’Espanya. El Partit Popular no està disposat a renunciar a les ajudes de la PAC, i els pagesos tenen dret a saber la veritat.

Amb una visió constructiva, el Grup Parlamentari del Partit Popular va presentar 10 propostes de resolució, de les quals només es van aprovar 3, mentre que les 7 restants van estar rebutjades, la majoria per escàs marge de vots, principalment pels vots en contra de CiU i del seu soci, ERC. Una de les propostes aprovades feien referència al recolzament i promoció del producte agrícola català, incrementar els recursos per al foment de la internacionalització del sector agroalimentari i un control del producte exterior, exigint les mateixes garanties de qualitat i seguretat alimentària que a la resta de productes europeus. Així mateix, la segona proposta aprovada, sense cap vot en contra, va ser la que reclama al Govern de la Generalitat a presentar al Parlament un conjunt d'iniciatives legislatives que permeti la regulació a Catalunya, de les interprofessionals, els contractes tipus, les agrupacions i organitzacions de productors, així com l’actualització de la regulació de les llotges i altres mecanismes que assegurin la transparència dels mercats.

La tercera proposta del nostre grup que es va aprovar és d’especial importància per al món agrícola, ja que insta el Govern a tenir en compte l’especial situació de vulnerabilitat financera i econòmica de les petites i mitjanes explotacions agràries i forestals catalanes, el titular de les quals és una persona agricultora professional, en la gestió dels pagaments de les quantitats pendents d’abonar per les dificultats de tresoreria a la que es veu sotmès, considerant preferent l’abonament dels ajuts, indemnitzacions i expropiacions pendents als agricultors professionals o a les seves explotacions.

Per l’altre costat, és incomprensible que el Parlament hagi rebutjat mesures sobre temes tan sensibles com augmentar la vigilància dels Mossos d’Esquadra arreu de les zones agràries i rurals, i agilitzar els processos en la tramitació de les denúncies, i incrementar la coordinació dels Mossos d’Esquadra amb la resta d’agents de l’autoritat, especialment amb el cos dels Agents Rurals.

Com tampoc té perdó que el Parlament s’hagi manifestat en contra de qüestions que tan preocupen al món agrari, com millorar els ajuts a les inversions en explotacions agràries i a les adreçades a la diversificació de les rendes, millorar els ajuts de les mesures agroambientals i de benestar animal destinades al foment de la producció integrada i de la producció agrària ecològica, i equiparar-los, tenint en compte els preus i costos a Catalunya, i aplicar mesures per afavorir la participació de les dones pageses en tots el àmbits sindicals, professionals, cooperatius i polítics.

El Parlament també va rebutjar la nostra proposta de posar a l’abast del sector durant els pròxims anys els instruments necessaris per desenvolupar les actuacions que es derivin del Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català, així com consolidar el Pla de Concentració, Intercooperació i Modernització (PCIM) amb convocatòries d’ajuts anuals de caràcter plurianual.

Trist que no s’acceptessin aquestes propostes. Però és més trist encara que s’aprovin propostes i es quedin al calaix. I posaré com a exemple que fa mesos en comissió es va aprovar, per unanimitat, que a Lleida es creés un observatori de política agroalimentària, que té com a objectiu principal convertir-se en un centre de consulta, de bibliografia i de documentació sobre política agroalimentària, i que esdevingués una institució que centralitzés l’organització d’esdeveniments científics, que promoguin l’anàlisi del dret agroalimentari i del seu desenvolupament rural en col·laboració amb altres institucions i organismes públics i privats. D’aquest tema no se n’ha parlat més. Com tampoc se n’ha parlat d’una altra proposta que penso que és molt important per a l’activitat agrària, com és la modificació del règim d’ús no urbanitzable amb l’objectiu de permetre un nou habitatge familiar, sempre que aquell familiar continuï amb l’activitat agrícola o ramader. També va ser una proposta aprovada per unanimitat, però de la que no se n’ha sabut res més. És aquest l’estil del Govern de la Generalitat actual, la de criticar els demés i la d’incomplir les propostes compromeses. Un mal estil de fer política de la que en surt perjudicat un sector tant important per Lleida com és l’agrícola i el ramader.

Dolors López Aguilar

Presidenta del PP de Lleida i diputada al Parlament de Catalunya

Per una igualtat d’oportunitats

Fa just cent anys, en vigílies de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, països com Alemanya, Suècia i Rússia commemoraven, per primera vegada de manera oficial, el Dia Internacional de la Dona, amb l’objectiu de reivindicar els drets i la igualtat de la dona. Un segle més tard, encara hi ha molta feina per fer, no només a Espanya, sinó a tot el món.

El Govern de l’Estat ha promogut, entre altres mesures, afavorir la emprenedoria empresarial de la dona amb la promoció de crèdits i incentius, i ha treballat per aconseguir una millor coordinació administrativa en el medi rural, per afavorir la creació de nous negocis per part de les dones.

Aquestes mesures estan començant a donar el seu fruit, i una mostra és que l’atur femení va baixant des de fa mesos. Aquest febrer, un mes complicat per a l’ocupació, l’atur femení a Lleida s’ha reduït a Lleida en 119 persones. Cal millorar molt més aquestes xifres, sí, però almenys es denota un canvi de tendència en la creació d’ocupació.

Cal seguir lluitant també contra la violència de gènere. En els darrers dies s’ha fet públic el mapa de la violència de gènere de la Unió Europea, on es publiquen dades esfereïdores. Per exemple, es diu que 9 milions de dones europees han estat víctimes de violació, i que una de cada cinc espanyoles ha sofert violència física o sexual.

Per això, el govern del Partit Popular ha promogut mesures com la major implicació dels professionals sanitaris en la detecció de casos de violència masclista, i un augment de recursos per tractar d’eradicar aquest greu problema. I cal també apostar per una educació, sobretot entre els més joves, per acabar amb la violència de gènere. És la millor inversió que es pot fer per lluitar contra aquesta xacra.

Per això, dates com la d’avui, han de servir per recordar que no s’ha de baixar la guàrdia, i que hem de seguir treballant per assolir una igualtat real d’oportunitats i posar fi a la violència masclista. Tot, amb la finalitat d’assolir plenament el paper que correspon a la dona en la societat.

Dolors López Aguilar

Presidenta del Partit Popular de Lleida  i diputada al Parlament de Catalunya

Defensem la unitat i la pluralitat

L’Onze de Setembre celebrem la Diada de Catalunya, una festa que hauria de ser la de tots els catalans, que hauria de servir per unir a tothom, però que, malauradament, s’està convertint en la festa de només uns quants, als d’una determinada ideologia.


L’any passat, aquesta Diada va servir per convocar unes eleccions anticipades que no han beneficiat gens als catalans, i al partit que les va convocar se li va passa factura perdent 12 diputats, quan pensava que guanyaria per majoria absoluta.


En la Diada d’aquest any, tant Esquerra Republicana com l’Assemblea Nacional catalana volen marcar l’agenda política del Govern de la Generalitat, amb l’objectiu de fixar una data a una consulta que el que pretén és separar Catalunya de la resta d’Espanya.


Des del Partit Popular de Catalunya tenim la responsabilitat de no permetre que aquesta separació acabi succeint. La confrontació i la divisió fan perillar la convivència dels catalans i posar més difícil la recuperació econòmica, i el Partit Popular aposta per una bona convivència entre els catalans i la resta d’Espanya. Per això treballarem pel diàleg i assolir un millor finançament per a Catalunya.


Després del darrer fracàs electoral, el govern d’Artur Mas ha utilitzat l'estratègia sobiranista per tapar que ha estat incapaç d'aprovar uns pressupostos per aquest any, i que les seves propostes per sortir de la crisi, encertades o errònies brillen per la seva absència. Si el que vol ara el president de la Generalitat és només guanyar temps, tampoc avançarem. Cal un replantejament de la política de la Generalitat per centrar en un nou model de finançament que sigui més just i a recuperar l'economia catalana. Aquí trobaran l’ajuda del PPC i la voluntat de diàleg del Govern d'Espanya.


L'estratègia de separació d'Espanya de CiU i ERC ha provocat que, com a l’igual de l’any passat, es visqui un inici de curs polític convuls, amb una divisió entre catalans cada cop més gran. I aquesta fractura es veu en una Diada en la qual el protagonisme no serà de tots els catalans, sinó només dels qui se senten independentistes. És doncs una Diada d’exclusió. Pel Partit Popular de Catalunya, la Diada ha de ser una jornada festiva, de trobada entre catalans i de celebració a un marc de convivència. Així ho veiem i així ho hem defensat sempre. El Govern de la Generalitat, en canvi, està donant suport, amb tots els seus mitjans, a una manifestació contra la resta d'Espanya, que serà la més cara de la història i que es pagarà amb els impostos de tots els catalans.


Això no és compatible amb una Diada d'unitat i integració de totes les sensibilitats, això és pura hipocresia política. Per això, el PPC ha decidit celebrar un acte obert a tots per donar un missatge d'esperança a la majoria de catalans que estimen la bandera de la unió, que és la senyera, que se senten també espanyols, perquè sàpiguen que tenen un referent en un partit moderat, que sap prioritzar els problemes reals de les persones i que vol una Catalunya forta a la casa comuna, que és Espanya. És el moment de llançar un missatge clar als catalans. Ningú s’ha d’escapolir amb paraules ambigües, perquè està en joc el futur de moltes generacions. Ningú pot saltar-se nostre marc democràtic de dret i la Constitució que diposita la sobirania nacional en el conjunt dels espanyols. La cadena humana independentista tindrà només el suport directe de Convergència, ERC i la CUP. Mentre que cinc partits, que sumen la majoria parlamentària amb 75 diputats, no donen el seu suport o, com ha fet el PPC, mostren el seu rebuig a accions que fracturin a la societat catalana. Catalunya és plural i nosaltres insistirem en els nostres objectius polítics per centrar-nos en la sortida de la crisi i per proclamar amb tota la dignitat: Catalunya sí, Espanya també.


Dolors López Aguilar

Presidenta del PP de Lleida i diputada al Parlament de Catalunya

Pensar en el territori i la seva gent

Mentre uns partits estan encastats en parlar i perdre el temps sobre temes identitaris, i en donar prioritat a debats relacionats sobre el Dret a Decidir, en lloc de posar-se a treballar per sortir de la crisi, el grup parlamentari del PP ha presentat en els darrers dies mocions d’interès general, que el Parlament ha aprovat per unanimitat.

Tres de les propostes estan relacionades directament amb les Terres de Lleida, i una d’elles fa referència a una petició llargament reivindicada, com és la construcció d’una rotonda en l’accés a l’Escola Alba. Concretament, la proposta de resolució aprovada insta el Govern català a prioritzar la construcció d’una rotonda, o de qualsevol altra solució tècnica que pugui ser considerada més adient, en el tram d’accés al centre,per garantir la seguretat viària d’alumnes, pares, professors i conductors en la zona pròxima al centre educatiu. L’AMPA d’aquest centre educatiu havia recollit signatures com a mesura de suport a les seves demandes que no perseguien res més que posar fi al perill que en l’actualitat representa l’accés a l’Escola Alba.

La Generalitat posava com a condició prèvia a la realització d’aquestes obres la construcció d’un espai reservat per a l’aparcament i zona de desencotxament. Però en els darrers mesos s’havia signat un acord entre el Departament d’Ensenyament, l’AMPA i l’Ajuntament per dur a terme aquestes obres necessàries per a la construcció de la rotonda d’accés al centre escolar. Esperem, doncs, que aquests treballs es facin amb celeritat.

Una altra proposta del grup parlamentari del PP que s’ha aprovat per unanimitat fa referència a la també llargament reivindicada construcció de l’IES de Cappont, l’únic barri de la ciutat de Lleida que no té institut.

La resolució insta el Govern “a iniciar amb caràcter prioritari els tràmits necessaris perquè comencin les obres de construcció” d’aquest institut, i es va incloure una esmena que reclama“que l’equipament educatiu pugui entrar en funcionament quan les necessitats d’escolarització produïdes per l’increment d’alumnes faci que l’oferta de places d’educació secundària obligatòria siguin insuficients”.

Hem de recordar que els veïns venen reclamant des de fa 10 anys aquesta obra als diferents governs de la Generalitat, però el Govern, fins ara, mai ha tingut voluntat per tirar endavant les obres. Un exemple és que a l’any 2011, en l’anterior legislatura, es va aprovar una iniciativa similar del PP, també per unanimitat, però va quedar en el calaix dels oblits. Esperem que ara no passi el mateix, i més tenint en compte que si no hi ha cap institut a Cappont, la realitat és que no només les places ja són actualment insuficients,sinó que són inexistents. I per tant,és obvi que està més que justificada la necessitat d‘escolarització.

En aquell mateix dia el Parlament també va aprovar per unanimitat la proposta del PP de potenciar els estudis d’Enginyeria Agronòmica i de Veterinària a Lleida, una proposta necessària per reafirmar que Lleida és un referent en el món agrari i ramader,perquè l’oferta d’estudis universitaris han de reflectir aquesta condició.

La proposta que es va aprovar demana potenciar l’especificitat de la Universitat de Lleida en els estudis i àrees de coneixement relatives a l’enginyeria agronòmica. El creixement i ampliació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la UdL ha estat constant i actualment s’hi desenvolupen estudis i recerca de qualitat contrastable en tots els àmbits agrícoles: producció vegetal, forestal i ramadera, ciència i tecnologia dels aliments i biotecnologia. En total al voltant de 200 professors i investigadors hi imparteixen 26 titulacions a uns 1.700 estudiants”. Atesa aquesta magnitud, pensem que és de vital importància aconseguir que es potenciï aquesta especificitat.

Pel que fa als estudis de veterinària, la proposta exigeix al Govern que doni compliment a l’acord signat el 21 de gener de 2008, relatiu al conveni per a la implantació de la doble titulació de Veterinària entre la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat Autònoma de Barcelona. Això permetrà als titulats de Ciència i Salut Animal per la UdL poder accedir a la doble titulació en veterinària realitzant dos cursos a la UAB. En tot cas, la proposta contempla estudiar la possibilitat d’ubicar a la província de Lleida una Facultat de Veterinària, per traslladar a la UdL la importància del sector ramader i animal en aquestes comarques de Catalunya.

Això és treballar pel territori, perquè Lleida i Catalunya sortirà més afavorida si treballem tots en aquest sentit, i millor encara si els acords s’aproven per consens. És millor això que perdre’ns en debats estèrils que l’únic que fan, és dividir als catalans i dificultar la desitjada sortida de la crisi.

Dolors López

Presidenta del PP de Lleida i diputada al Parlament de Catalunya