Després de la constitució del Parlament i de la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat, s’ha convocat pel 23 de gener la pròxima sessió plenària amb l’únic objectiu d’aprovar una proposta pactada entre CiU i ERC per iniciar el procés de la separació de Catalunya de la resta d’Espanya.
Sembla que un dels socis, Unió Democràtica, no està massa d’acord amb aquest plantejament i, fins i tot, el senyor Duran Lleida ha arribat a dir que, en un hipotètic referèndum, votaria no a la independència. Però el cert és, que fins a data d’avui, el secretari general d’Unió no ha estat capaç d’aturar la bogeria que s’està gestant, i de la que també ell és part responsable.
D’entrada, s’ha de dir que la declaració de sobirania és il·legal, i per això des del PPC hem demanat a la Mesa del Parlament que doni marxa enrere l’admissió a tràmit d’aquesta proposta. Però no ens han fet cas.
En canvi, el vot en contra de CiU i ERC en la Mesa del Parlament ha impedit que passés a tràmit la proposta de resolució del PPC per establir un pla de lluita contra la crisi econòmica, la creació de llocs de treball i la millora del finançament. Ha quedat demostrat, doncs, quines són les prioritats d’aquesta legislatura pels qui governen a Catalunya: convocar referèndums il·legals, però no pas treure als catalans de la crisi.
La proposta de resolució del PPC al Parlament s’havia presentat tenint en compte que Catalunya, com la resta d’Espanya i d’Europa, està immersa en la pitjor crisi econòmica i financera que recorda la nostra generació. En els darrers quatre anys a Catalunya l’atur s’ha incrementat en 496.700 persones i, segons les darreres dades, 840.400 catalans no tenen feina, i la taxa d’atur ha passat del 8,95% el 2008 al 22,56%. I un segment de població que més està patint la crisi que viu el nostre país, són els joves que, amb un 49,01% d’atur veuen llastrat el seu futur, sovint, després d’anys de preparació i esforços.
Però enlloc de comportar-se com un govern seriós, CiU va deixar de banda les obligacions que el poble de Catalunya li havia encomanat al 2010 i va preferir convocar eleccions, unes eleccions que només han servit per gastar uns diners que no tenim, per perdre uns mesos vitals per treballar en favor de les polítiques econòmiques i perquè CiU es pegués la patacada i pactés amb ERC per embarcar a tots els catalans en una aventura d’incertesa, tant si s’està d’acord com si no.
Aquesta no és l’aventura d’un poble, com ens volen vendre. En aquest poble cada cop hi ha menys gent disposada a comprar l’aventura independentista, perquè és una fal·làcia. Aquesta és l’aventura de dos partits polítics que no representen a una única nació, sinó als propis interessos d’aquests dos partits. Perquè els interessos dels catalans van per uns altres camins. I és molt preocupant comprovar que el Govern de la Generalitat s’allunya cada cop més de la ciutadania i dels seus problemes. Això pot tenir greus conseqüències.
Perquè un govern seriós, enlloc d’embarcar-se en quimeres que no porten enlloc, el que ha de fer és plantejar qüestions que sí poden ser viables i beneficioses pels seus ciutadans. Pensem que durant aquesta legislatura es durà a terme la revisió del model de finançament de les comunitats autònomes previst a la LOFCA. En aquest marc, ha de ser una prioritat aconseguir un nou sistema de finançament singular per a Catalunya. Un nou sistema que ha de resoldre el problema de la insuficiència financera de la Generalitat per atendre les seves competències i que no perjudiqui la capacitat de créixer i de competir de l’economia catalana. I els nous recursos que pugui generar aquest nou sistema de finançament haurien d’anar destinats a sufragar les polítiques bàsiques de l’estat del benestar, per garantir els drets bàsics dels ciutadans i posar en marxa polítiques de foment del creixement econòmic i de creació d’ocupació.
Necessitem inversions, i això només es pot aconseguir si es té confiança en el futur de la nostra economia, que torni el creixement i es puguin generar llocs de treball. Però les actuacions del Govern de la Generalitat no van pas en la direcció de generar confiança. I tampoc la declaració sobiranista, ni els presumptes casos de corrupció de la família Pujol, ni els socis que ha triat CiU en aquesta legislatura, generen confiança.
I això ha quedat reflectit en el baròmetre del Real Instituto Elcano, que mostra un consens molt ampli en què la independència seria dolenta per a Espanya i dolenta per la Unió Europea. I per descomptat, dolenta per a Catalunya.
Malament comença la legislatura. Sabem com està arrencant, però la gran incògnita i la gran preocupació és saber com acabarà i en quina mesura tot aquest procés haurà perjudicat a la recuperació econòmica.
Què passarà al 2014 quan hagin de reconèixer que ens han portat cap a una aventura sense possibilitats d’èxit? Convocaran una altra vegada eleccions?
Dolors López Aguilar
Diputada del PP de Lleida al Parlament de Catalunya
