Pensar en el territori i la seva gent

Mentre uns partits estan encastats en parlar i perdre el temps sobre temes identitaris, i en donar prioritat a debats relacionats sobre el Dret a Decidir, en lloc de posar-se a treballar per sortir de la crisi, el grup parlamentari del PP ha presentat en els darrers dies mocions d’interès general, que el Parlament ha aprovat per unanimitat.

Tres de les propostes estan relacionades directament amb les Terres de Lleida, i una d’elles fa referència a una petició llargament reivindicada, com és la construcció d’una rotonda en l’accés a l’Escola Alba. Concretament, la proposta de resolució aprovada insta el Govern català a prioritzar la construcció d’una rotonda, o de qualsevol altra solució tècnica que pugui ser considerada més adient, en el tram d’accés al centre,per garantir la seguretat viària d’alumnes, pares, professors i conductors en la zona pròxima al centre educatiu. L’AMPA d’aquest centre educatiu havia recollit signatures com a mesura de suport a les seves demandes que no perseguien res més que posar fi al perill que en l’actualitat representa l’accés a l’Escola Alba.

La Generalitat posava com a condició prèvia a la realització d’aquestes obres la construcció d’un espai reservat per a l’aparcament i zona de desencotxament. Però en els darrers mesos s’havia signat un acord entre el Departament d’Ensenyament, l’AMPA i l’Ajuntament per dur a terme aquestes obres necessàries per a la construcció de la rotonda d’accés al centre escolar. Esperem, doncs, que aquests treballs es facin amb celeritat.

Una altra proposta del grup parlamentari del PP que s’ha aprovat per unanimitat fa referència a la també llargament reivindicada construcció de l’IES de Cappont, l’únic barri de la ciutat de Lleida que no té institut.

La resolució insta el Govern “a iniciar amb caràcter prioritari els tràmits necessaris perquè comencin les obres de construcció” d’aquest institut, i es va incloure una esmena que reclama“que l’equipament educatiu pugui entrar en funcionament quan les necessitats d’escolarització produïdes per l’increment d’alumnes faci que l’oferta de places d’educació secundària obligatòria siguin insuficients”.

Hem de recordar que els veïns venen reclamant des de fa 10 anys aquesta obra als diferents governs de la Generalitat, però el Govern, fins ara, mai ha tingut voluntat per tirar endavant les obres. Un exemple és que a l’any 2011, en l’anterior legislatura, es va aprovar una iniciativa similar del PP, també per unanimitat, però va quedar en el calaix dels oblits. Esperem que ara no passi el mateix, i més tenint en compte que si no hi ha cap institut a Cappont, la realitat és que no només les places ja són actualment insuficients,sinó que són inexistents. I per tant,és obvi que està més que justificada la necessitat d‘escolarització.

En aquell mateix dia el Parlament també va aprovar per unanimitat la proposta del PP de potenciar els estudis d’Enginyeria Agronòmica i de Veterinària a Lleida, una proposta necessària per reafirmar que Lleida és un referent en el món agrari i ramader,perquè l’oferta d’estudis universitaris han de reflectir aquesta condició.

La proposta que es va aprovar demana potenciar l’especificitat de la Universitat de Lleida en els estudis i àrees de coneixement relatives a l’enginyeria agronòmica. El creixement i ampliació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la UdL ha estat constant i actualment s’hi desenvolupen estudis i recerca de qualitat contrastable en tots els àmbits agrícoles: producció vegetal, forestal i ramadera, ciència i tecnologia dels aliments i biotecnologia. En total al voltant de 200 professors i investigadors hi imparteixen 26 titulacions a uns 1.700 estudiants”. Atesa aquesta magnitud, pensem que és de vital importància aconseguir que es potenciï aquesta especificitat.

Pel que fa als estudis de veterinària, la proposta exigeix al Govern que doni compliment a l’acord signat el 21 de gener de 2008, relatiu al conveni per a la implantació de la doble titulació de Veterinària entre la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat Autònoma de Barcelona. Això permetrà als titulats de Ciència i Salut Animal per la UdL poder accedir a la doble titulació en veterinària realitzant dos cursos a la UAB. En tot cas, la proposta contempla estudiar la possibilitat d’ubicar a la província de Lleida una Facultat de Veterinària, per traslladar a la UdL la importància del sector ramader i animal en aquestes comarques de Catalunya.

Això és treballar pel territori, perquè Lleida i Catalunya sortirà més afavorida si treballem tots en aquest sentit, i millor encara si els acords s’aproven per consens. És millor això que perdre’ns en debats estèrils que l’únic que fan, és dividir als catalans i dificultar la desitjada sortida de la crisi.

Dolors López

Presidenta del PP de Lleida i diputada al Parlament de Catalunya

 

Polítiques actives en favor de la dona

Fa 80 anys la dona va poder votar per primera vegada en unes eleccions a Espanya. Va ser al novembre de 1933. Aquest dret es va aprovar en unes Corts Generals l’any 1931, en un moment en què només hi havia tres dones diputades entre 427 parlamentaris: Margarita Nelken, Victoria Kent i Clara Campoamor, sent aquesta darrera a qui hem d’agrair la consecució d’aquest dret. Avui, afortunadament, a Espanya tenim unes quantes diputades més que fa vuit dècades.

Que una dona pugui votar avui ens sembla el més normal del món, però encara hi ha països, per sort no gaires, on aquest dret està prohibit, com és el cas de l’Aràbia Saudí, o limitat sota algunes condicions, com al Líban.

I mentre es treballa amb insistència, aquí i a tot arreu, per aconseguir la igualtat entre el sexe femení i masculí, la dona segueix patint lamentables casos de violència de gènere, tema que precisament ha triat enguany les Nacions Unides per posar-lo sobre la taula en aquesta jornada reivindicativa que celebrem avui.

L'any 2010 va ser el pitjor any en casos de violència de gènere, juntament amb el 2006 i el 2007, ja que hi va haver a Espanya 73 morts. Moltes de les víctimes, un 30 per cent, estaven sota ordre de protecció. Per això, la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, aprovada per l’anterior govern socialista, no pot ser considerada un referent a Europa.

L’actual Govern de l’Estat té com a prioritat lluitar contra aquesta xacra. L’any passat la xifra de morts per la violència de gènere es va reduir a 46, la més baixa de la darrera dècada, però encara que només hagi una sola víctima, en cap cas hem de baixar la guàrdia.

És per això que en els Pressupostos Generals de l’Estat de 2013 es destinen 22,1 milions d'euros per posar en marxa plans personalitzats d'atenció a les víctimes i als seus fills. A més, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat ha redoblat els seus esforços per combatre de manera més intensa la violència de gènere. Així, aquest any es posaran en marxa les més de 200 mesures contingudes en l'Estratègia Nacional contra la Violència de Gènere, que comptarà amb uns 100 milions d'euros addicionals als que ja s'empraven per a aquesta finalitat.

En aquesta estratègia per eradicar la violència de gènere s'inclouen als fills i filles d'aquestes dones com a víctimes, i s'ha elaborat un Pla Personalitzat adaptat a les necessitats específiques d'aquests menors.

En una dia com el d’avui també hem de destacar que l’actual Govern de l’Estat està invertint en un gran esforç per incorporar a la dona en el món laboral. És per això que el Govern va posar en marxa l’any passat mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, on es contempla l’obligatorietat dels empresaris a reincorporar les dones després de la maternitat, de forma que l’empresari que incompleixi aquesta obligació legal incorre en un incompliment contractual qualificat com a “molt greu”.

A més, el contracte indefinit de suport als emprenedors preveu bonificacions en el cas que els contractes es concertin amb dones en sectors on estan menys representades, i també per a la contractació indefinida o temporal de dones víctimes de violència de gènere.

A Lleida, com al conjunt d’Espanya, s’està aconseguint frenar l’increment de l’atur, gràcies a les mesures que està prenent el Govern de l’Estat. L’atur femení se situa actualment a les comarques de Lleida en 14.992 dones i és molt preocupant l’afectació de la desocupació, sobretot entre la joventut. Tanmateix, hem de destacar que l’atur va baixar al 2012 entre les noies més joves. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, al desembre de 2011 hi havia 1.258 dones d’entre 16 i 24 anys en atur, mentre que a finals de 2012 aquesta xifra va baixar a 1.176. En tot cas, queda moltíssima feina per fer.

I voldria aprofitar aquest article per fer referència també a una altra mostra de discriminació cap a les dones, en aquest cas immigrants, com és l’ús del burka o el niqab. En alguns municipis, i en aquest cas Lleida va ser pionera, es va aprovar una ordenança on es prohibia l’ús d’aquesta indumentària en espais públics per una qüestió de seguretat, però també per preservar la dignitat de la dona. Una recent sentència del Tribunal Suprem ha anul·lat aquesta ordenança, al·legant que l’ús d’aquesta vestimenta no vulnera la igualtat de la dona, una interpretació que respecto però que no comparteixo, perquè obligar a portar peces com el burka o el niqab té una clara connotació discriminatòria i vulnera el drets de la dona. Impedeix també que s’incorpori a la nostra societat i pugui accedir al mercat laboral. Per què, hi ha algú que conegui alguna dona amb burka que treballi en alguna empresa? Jo no. I penso que portar peces com el burka o el niqab va contra els nostres valors. I ni és pas una qüestió de llibertat religiosa, sinó una qüestió d’igualtat i de dignitat.

Per tot això, la legislatura passada el grup del PP va presentar una moció al Parlament de Catalunya, demanant que es portés a terme les reformes legals neces¬sàries per prohibir l’ús de peces que cobreixin totalment la cara, i que impedeixin la identificació i la comunicació visual tant en la via pública com als edificis i equipaments públics. Aquesta moció no se’ns va aprovar, però en els pròxims dies tenim intenció de tornar-la a presentar.

En definitiva, queda molta feina per fer en molts aspectes, i entre tots i totes hem de vetllar perquè les reivindicacions en favor de la igualtat de gènere no surtin a la llum només en jornades com la d’avui, si no en tots els dies de l’any.

Dolors López Aguilar

Presidenta del Partit Popular de Lleida i diputada al Parlament de Catalunya

Arrenca la Legislatura

Després de la constitució del Parlament i de la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat, s’ha convocat pel 23 de gener la pròxima sessió plenària amb l’únic objectiu d’aprovar una proposta pactada entre CiU i ERC per iniciar el procés de la separació de Catalunya de la resta d’Espanya.

Sembla que un dels socis, Unió Democràtica, no està massa d’acord amb aquest plantejament i, fins i tot, el senyor Duran Lleida ha arribat a dir que, en un hipotètic referèndum, votaria no a la independència. Però el cert és, que fins a data d’avui, el secretari general d’Unió no ha estat capaç d’aturar la bogeria que s’està gestant, i de la que també ell és part responsable.

D’entrada, s’ha de dir que la declaració de sobirania és il·legal, i per això des del PPC hem demanat a la Mesa del Parlament que doni marxa enrere l’admissió a tràmit d’aquesta proposta. Però no ens han fet cas.

En canvi, el vot en contra de CiU i ERC en la Mesa del Parlament ha impedit que passés a tràmit la proposta de resolució del PPC per establir un pla de lluita contra la crisi econòmica, la creació de llocs de treball i la millora del finançament. Ha quedat demostrat, doncs, quines són les prioritats d’aquesta legislatura pels qui governen a Catalunya: convocar referèndums il·legals, però no pas treure als catalans de la crisi.

La proposta de resolució del PPC al Parlament s’havia presentat tenint en compte que Catalunya, com la resta d’Espanya i d’Europa, està immersa en la pitjor crisi econòmica i financera que recorda la nostra generació. En els darrers quatre anys a Catalunya l’atur s’ha incrementat en 496.700 persones i, segons les darreres dades, 840.400 catalans no tenen feina, i la taxa d’atur ha passat del 8,95% el 2008 al 22,56%. I un segment de població que més està patint la crisi que viu el nostre país, són els joves que, amb un 49,01% d’atur veuen llastrat el seu futur, sovint, després d’anys de preparació i esforços.

Però enlloc de comportar-se com un govern seriós, CiU va deixar de banda les obligacions que el poble de Catalunya li havia encomanat al 2010 i va preferir convocar eleccions, unes eleccions que només han servit per gastar uns diners que no tenim, per perdre uns mesos vitals per treballar en favor de les polítiques econòmiques i perquè CiU es pegués la patacada i pactés amb ERC per embarcar a tots els catalans en una aventura d’incertesa, tant si s’està d’acord com si no.

Aquesta no és l’aventura d’un poble, com ens volen vendre. En aquest poble cada cop hi ha menys gent disposada a comprar l’aventura independentista, perquè és una fal·làcia. Aquesta és l’aventura de dos partits polítics que no representen a una única nació, sinó als propis interessos d’aquests dos partits. Perquè els interessos dels catalans van per uns altres camins. I és molt preocupant comprovar que el Govern de la Generalitat s’allunya cada cop més de la ciutadania i dels seus problemes. Això pot tenir greus conseqüències.

Perquè un govern seriós, enlloc d’embarcar-se en quimeres que no porten enlloc, el que ha de fer és plantejar qüestions que sí poden ser viables i beneficioses pels seus ciutadans. Pensem que durant aquesta legislatura es durà a terme la revisió del model de finançament de les comunitats autònomes previst a la LOFCA. En aquest marc, ha de ser una prioritat aconseguir un nou sistema de finançament singular per a Catalunya. Un nou sistema que ha de resoldre el problema de la insuficiència financera de la Generalitat per atendre les seves competències i que no perjudiqui la capacitat de créixer i de competir de l’economia catalana. I els nous recursos que pugui generar aquest nou sistema de finançament haurien d’anar destinats a sufragar les polítiques bàsiques de l’estat del benestar, per garantir els drets bàsics dels ciutadans i posar en marxa polítiques de foment del creixement econòmic i de creació d’ocupació.

Necessitem inversions, i això només es pot aconseguir si es té confiança en el futur de la nostra economia, que torni el creixement i es puguin generar llocs de treball. Però les actuacions del Govern de la Generalitat no van pas en la direcció de generar confiança. I tampoc la declaració sobiranista, ni els presumptes casos de corrupció de la família Pujol, ni els socis que ha triat CiU en aquesta legislatura, generen confiança.

I això ha quedat reflectit en el baròmetre del Real Instituto Elcano, que mostra un consens molt ampli en què la independència seria dolenta per a Espanya i dolenta per la Unió Europea. I per descomptat, dolenta per a Catalunya.

Malament comença la legislatura. Sabem com està arrencant, però la gran incògnita i la gran preocupació és saber com acabarà i en quina mesura tot aquest procés haurà perjudicat a la recuperació econòmica.

Què passarà al 2014 quan hagin de reconèixer que ens han portat cap a una aventura sense possibilitats d’èxit? Convocaran una altra vegada eleccions?

Dolors López Aguilar

Diputada del PP de Lleida al Parlament de Catalunya

No llenci pilotes fora, Sr. Pelegrí

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ens ha bombardejat en un article d’opinió publicat recentment amb un munt de xifres relacionades amb l’execució del Pla de Desenvolupament Rural (PDR). Aquestes xifres estarien molt bé si no hi haguessin les queixes dels propis professionals del sector agrari relacionades, precisament, amb el PDR. Perquè, senyor Pelegrí, no ho diu només el Partit Popular que la Generalitat no ha fet els deures amb el PDR. Els mateixos sindicats ja van alertar en el seu moment que el pressupost del seu Departament per aquest any 2012 no permetria una bona execució d’aquest programa, fet que suposaria posar en perill els recursos europeus i estatals destinats a la millora de la competitivitat del sector agrari, i l’adaptació de la pagesia professional als objectius de la internacionalització de l’economia i les reformes de la Política Agrària Comuna (PAC).

Que potser no escolta als professionals del sector, honorable conseller, quan adverteixen que amb el pressupost que ha destinat enguany el seu Departament al PDR, i pel fet de ser un pla cofinançat a tres bandes, es desaprofitaran els 75,9 milions d’euros que destinaria la Unió Europea, i els 68,1 milions d’euros més amb què hauria contribuït el Govern presidit per Mariano Rajoy, perquè el seu Govern “dels millors” presidit per Artur Mas, no ha fet els deures al no destinar-hi els 117,8 milions d’euros que li correspondrien per al compliment del Pla de forma òptima? Doncs miri, si haguessin posat la part que els pertocava, el PDR hagués destinat 268 milions d’euros per desenvolupar mesures que haurien servit per potenciar la productivitat i competitivitat de la pagesia professional.

Senyor Pelegrí, ja pot dir el que vulgui i ja pot intentar despistar als ciutadans amb multitud de xifres, però hauria de reconèixer que no es pot entendre de cap manera que, tenint en compte les dificultats financeres per les que passa la Generalitat, el seu Departament no aprofiti al màxim el cofinançament de la UE i de l’Estat, com és el PDR. Després es queixaran que el Govern central no ajuda la Generalitat. Però si vostès no els han deixat!

Miri, senyor conseller, com vostè bé diu, tot no s’hi val, perquè el que no pot fer és electoralisme des del seu càrrec de conseller d’Agricultura, i dir que és el Govern de l’Estat qui no aporta la seva part de cofinançament en el PDR, quan són vostès els qui no han aportat el que els hi pertoca, vostès han reduït un 30% el pressupost del seu Departament en els dos anys que han estat en el Govern. I això no només ho sap el Partit Popular, sinó també tots els pagesos de la Província de Lleida.

I, senyor Pelegrí, per què no diu que gràcies a aquesta convocatòria d’eleccions en la que la seva coalició de CiU ens ha endinsat, el sector de la pagesia i la ramaderia haurà d’esperar uns mesos per saber quin pressupost hi haurà al Departament d’Agricultura per al 2013? Doncs miri, sort en tindran del Govern de l’Estat que, entre el que preveu el Ministeri i amb el que s’invertirà en les obres del Canal Segarra-Garrigues, Lleida mantindrà l’any que ve la seva injecció econòmica en matèria d’Agricultura.

Senyor conseller, el Partit Popular el que vol no és estendre la por al món pagès i ramader, sinó que coneguin la veritat. S’ha de parlar clar i fer saber que si Catalunya se separés de la resta d’Espanya deixaria de pertànyer a la Unió Europea, i això suposaria perdre els ajuts de la PAC, que representen el 30% de les rendes agràries. I fer aquesta afirmació no és estendre la por, és alertar del que realment passaria si vostès, els de CiU, ens portessin a l’abisme de la independència. Perquè el sector agrícola i ramader, igual que tots els catalans, tenen el dret a saber la veritat.

Dolors López

Diputada al Parlament de Catalunya i cap de llista del PPC a les eleccions autonòmiques del 25-N per Lleida

Millor junts que separats

Catalunya afronta unes eleccions autonòmiques que no tocaven. El president de la Generalitat Artur Mas, que de forma irresponsable ha preferit convocar unes eleccions enlloc d’afrontar el compromís que li va encarregar el seu electorat, encara no fa dos anys, s’ha vist incapaç d’arreglar els problemes dels ciutadans i ha decidit despistar-nos amb un debat que gens ajudarà a Catalunya per sortir de la crisi, com és el de la independència.

El President de la Generalitat ha preferit provocar una paràlisi en l’activitat econòmica i en l’activitat de l’Administració catalana, enlloc d’intentar solventar els problemes que pateixen prop de 700.000 aturats a Catalunya. Amb aquesta convocatòria d’eleccions, el líder de CiU demostra que ha fracassat en la seva responsabilitat de Govern i prefereix donar preferència als interessos de partit. No és conscient que ha creat una dificultat afegida a la greu crisi econòmica, com és el de convertir aquestes eleccions en un plebiscit sobre l’independentisme. Enlloc de vetllar pels interessos del conjunt de la societat catalana i intentar evitar divisions i enfrontaments, Artur Mas ha decidit, en aquests moments de greu crisi econòmica, obrir un procés de ruptura dins de la societat catalana, que pot portar a conseqüències imprevisibles i enfonsar a Catalunya encara més en la crisi.

Mas ha convocat unes eleccions perquè ha estat incapaç de poder negociar uns pressupostos, perquè és incapaç de portar el Govern al dia a dia en el futur i això ens comporta inestabilitat.
Perquè l’encara President de la Generalitat, i ara també candidat per CiU, no explica que Catalunya té un saldo negatiu amb la Seguretat Social de 1.096 milions d’euros, segons dades del Ministerio de Empleo y de la Seguridad Social, i que només formant part d’Espanya pot afrontar aquest dèficit.

També amaga que si Catalunya fos independent perdria les subvencions de la Unió Europea, com la de la Política Agrària Comuna (PAC), després d’uns anys en que la renda dels pagesos ha anat baixant progressivament, i altres ajuts que reben els empresaris catalans de fons europeus pel simple fet que la renda d’Espanya és inferior a la mitjana europea. Però Catalunya, com té una renda molt més alta, no hi tindria dret ni que formés part de la Unió Europea.

Els de CiU també amaguen que una Catalunya independent no podria fer front al pagament de pensions i subsidis als 2,2 milions de persones que són pensionistes o aturats, i oferir uns bons serveis als altres 2 milions de ciutadans menors d’edat, comptant només amb 2,4 milions de persones que a Catalunya cotitzen a la Seguretat Social. Ara mateix, gràcies a que Catalunya forma part d’Espanya, els aturats catalans reben 5.000 milions d’euros per a prestacions, i això es pot finançar en els mercats internacionals perquè Espanya representa el 12% de la Unió Europea. Si Catalunya fos independent, hauria de pagar molt més per finançar el seu déficit perquè, tal i com ja va dir el mateix conseller d’Economia de la Generalitat, Andreu Mas Colell, Catalunya no té cap altre banc que el Govern d’Espanya.

Després de segles de convivència entre Catalunya i la resta de l’Estat s’ha generat el fonament d’una gran nació plural que és l’Espanya actual. Malgrat les singularitats entre les regions i nacionalitats que hi ha dins d’Espanya podem entendre que som una realitat nacional en el que els diferents governs autonòmics han pogut gaudir d’un alt grau d’autogovern, amb institucions pròpies. Les comunitats autònomes han pogut assolir un ampli marc competencial gràcies al desenvolupament constitucional. I en el marc d’Espanya, Catalunya ha assolit el major nivell de reconeixement, de prosperitat i d’autogovern de la seva història. És per això que la majoria de ciutadans de Catalunya se senten tan catalans com espanyols, i que per sortir de la crisi cal anar tots junts. El Partit Popular fa una crida a tota aquella gent que defensa la Catalunya acollidora, la Catalunya treballadora, la Catalunya del benestar, la Catalunya capaç de treballar amb la resta d’Espanya en un projecte europeu. La solució no passa per la independència ni per la separació, sinó que passa per gestionar des del Govern amb seny i amb eficàcia.

El nostre objectiu prioritari per Catalunya és ajudar als catalans a sortir de la crisi, ajudar els petits empresaris, els autònoms catalans, els que aixequen cada dia la persiana i construeixen aquest país, ajudar les famílies, ajudar els joves...

Perquè hi ha una Catalunya silenciosa, una Catalunya que no està a l’hegemonia del pensament únic que alguns han volgut imposar, El Partit Popular Català som el partit que no volem el trencament, que no volem la ruptura, que no volem la fractura de la convivència a Catalunya. Nosaltres som el partit que creiem amb la unitat i amb la cohesió, per aconseguir una Catalunya millor.

Dolors López
Presidenta del PPC de Lleida

Comienza el curso politico

Con el final de las vacaciones empieza un nuevo curso político. Un otoño que se prevé complicado por muchos motivos, el principal, la crisis económica y sus consecuencias, que afectan a muchas familias y empresas.

También se han anunciado elecciones en Galicia y en el País Vasco, comunidad en la que vemos con preocupación que los nacionalismos más radicales pueden sacar un resultado favorable que les permita gobernar.

En Catalunya, después de la aprobación en el Parlament del pacto fiscal en julio, hemos asistido durante el verano a declaraciones y aproximaciones del partido que gobierna hacia ERC en una clara deriva independentista acompañada y aderezada con una buena dosis de victimismo y de intento de confrontación con el resto de España.

Aunque cada vez son más los que piensan que las proclamas independentistas de CIU tienen un interés oculto, que no es otro que el de intentar desviar la atención para que no se hable de su mala gestión, de los recortes y de la deuda que ha aumentado desde que gobiernan.

No parece que sea ésta la mejor manera para salir de la crisis, preocupación que ha de ser prioritaria en estos momentos. Y es que si queremos que nuestros socios europeos confíen en nosotros, hemos de dar una imagen de unidad y de fortaleza, que no conseguiremos con proclamas independentistas.

Catalunya necesita una mejor financiación, en eso estamos todos de acuerdo. Pero no lo vamos a conseguir con enfrentamientos. Tampoco el Gobierno del Estado nos va a dar lo que no tiene y lo que no puede darnos, como tampoco el Gobierno de la Generalitat puede cumplir con todos los compromisos que tiene por una razón tan sencilla y poderosa como es que el dinero del que dispone tanto el gobierno del Estado como el de la Generalitat es insuficiente, cosa que incluso ha provocado que se tenga que acoger al fondo de liquidez.

Pero lo importante es la voluntad para llegar a acuerdos y solucionar problemas. Por eso el Presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, ha dicho que estudiará la propuesta de pacto fiscal. Y ya hay fecha, el 20 de septiembre, para que se produzca la reunión entre el Presidente del Gobierno español y el de la Generalitat para hablar precisamente sobre esa propuesta de pacto fiscal.

Estamos viviendo unos momentos difíciles en los que la colaboración de todos, es necesaria, y por eso, la responsabilidad de aquellos que ostentan la máxima representación de los gobiernos autonómicos es imprescindible.

No se puede permitir, por poner un ejemplo, que en la fiesta mayor de Aitona, ondee una estelada en una carpa de la Diputación provincial, ni tampoco es admisible la manipulación de una fiesta, que es de todos, incluyendo un acto con un manifiesto independentista a cargo de un representante del Gobierno, como es el Conseller de Interior Felip Puig.

En este sentido celebro que finalmente el Presidente de la Generalitat no acuda a la manifestación independentista del 11 de septiembre, porque la Diada, no puede ser la fiesta de unos pocos, si no que tiene que ser la fiesta de todos los catalanes. Y la de este año, tendría que tener un único objetivo: la de la unidad para salir de la crisis. Esta ha de ser nuestra prioridad, y a la que le hemos de dedicar todos nuestros esfuerzos.

Dolors López

Presidenta del PP de Lleida y Diputada al Parlament de Catalunya

Davant la pedregada: solucions

El passat 6 de juliol una forta tempesta va afectar greument als municipis del Pla d’Urgell, el Segrià, l’Urgell i la Noguera, amb un total de 68.000 hectàrees malmeses de les quals 25.000 hectàrees són de cultius.

Les seves extenses plantacions de fruiters i cereals van quedar destrossades per la pedra caiguda, que va fer malbé no solament la collita de fruita d’aquest any, sinó també els arbres comprometen collites futures. L’afectació també va arribar a moltes empreses de diverses activitats, que van veure com les seves instal·lacions quedaven malmeses i el mateix va succeir amb vehicles i cases particulars.

Els agricultors, tant de fruita com de cereals, veuen ara com tot el seu esforç, treball i les inversions de tot l’any desapareixen per aquesta calamarsada, sense tenir la més mínima possibilitat de recuperació.

En aquests moments l’agricultura és un dels motors econòmics més importants de les comarques de Lleida que s’han vist afectades. Un sector per altra banda, vital no només per Lleida, sinó també per tota l’economia catalana.

Davant d’aquesta situació i aquest problema que tenen molts agricultors, veiem com els ajuts de la reconversió varietal han quedat tancats fins al 2013, al ser un projecte de 2008 lligat a la PAC.

Ara del que es tracta és de buscar entre tots mesures adequades per pal·liar els danys. Per aquest motiu el Grup Parlamentari Popular hem presentat al Parlament de Catalunya una proposta de resolució, demanant obrir de forma extraordinària un període de sol·licitud de reconversió varietal i de Plans de millora associats al Contracte Global d’Explotació (CGE) als que es puguin acollir tots els afectats de la pedra.

També demanen que de forma extraordinària s’habiliti un línia de crèdits a interès zero, o com a mínim bonificats.

Una altra mesura que pot contribuir a pal·liar els danys és incrementar els ajuts del cost d’implantació de les xarxes antipedra, així com fer els pagaments dels ajuts en un termini inferior a sis mesos.

Vull ressaltar, a més, que les mesures per pal·liar els efectes devastadors de la pedregada s’han de fer entre tots. I per això cal reconèixer la sensibilitat del ministre d’Agricultura, Miguel Arias Cañete, que es va comprometre a estudiar l’exempció de l’IBI o les cotitzacions socials als agricultors afectats.

L’economia productiva de la zona afectada està en perill, i per tant s’ha de valorar molt positivament la resposta del ministre d’Agricultura davant el problema. Ara cal que el conseller d’Agricultura també escolti les reivindicacions del sector, perquè del que es tracta és de col·laborar totes les administracions per aconseguir les millors solucions per aquest sector estratègic com és l’agricultura i que ja està patint massa problemes, per afegir-ne ara un més.

Dolors López Aguilar

Diputada al Parlament i Presidenta del PP per Lleida