Una Diada segrestada

La diada de l’onze de setembre ha estat segrestada per aquells que defensen un únic pensament, que no respecten la diversitat i que tenen l’estelada com a bandera, per davant de la integradora senyera. Ha començat el curs polític més complicat i més incert de la nostra democràcia. L’obstinació del govern de CiU a convocar una consulta, que saben que no es pot realitzar, conduirà a la frustració d’aquells catalans que de bona fe creuen en les paraules del govern de la Generalitat. Però el que és pitjor, no s’estan ni preocupant, ni s’ocupen, dels interessos i problemes reals dels catalans. En lloc de poder manifestar-nos tots junts per reivindicar una Catalunya millor i treballar per sortir de la crisi, el que ha fet el Govern del president Artur Mas ha estat dividir el territori amb catalans de primera i de segona. Presoner d’Esquerra Republicana i de l’Assemblea Nacional Catalana, el president de la Generalitat ens ha portat a tots a un carreró sense sortida, concentrant tot un govern a organitzar una consulta que no es podrà fer, perquè és il·legal. Tota aquesta situació de confrontació fa que Catalunya no pugui gaudir d’una estabilitat política, totalment necessària per la recuperació econòmica. El president de la Generalitat hauria de tenir present que la situació en la qual es viu actualment dificulta que hi hagi un clima de confiança per impulsar l’activitat econòmica. Els ciutadans estan fent un gran esforç econòmic per intentar sortir de la crisi, que dura des de fa ja massa temps. El clima de confiança és primordial per impulsar l’economia i no podem permetre que la deriva separatista sigui un element desestabilitzador que faci que Catalunya no surti de la crisi al més aviat possible. Amb confrontaments, és impossible crear un clima de confiança. Mentre el govern d’Artur Mas malbarata els recursos que té a la Generalitat amb polítiques identitàries, el Govern d’Espanya ha garantit amb 40.000 milions d’euros el funcionament de l’administració de la Generalitat i el pagament de factures a proveïdors. Amés, gràcies a la reforma fiscal, 200.000 lleidatans es veuran beneficiats a l’hora de fer la declaració de la renda, i se’n veuran beneficiades les rendes mitjanes i baixes i les pimes, que són les que generen llocs de treball. Tot plegat, perquè Catalunya ha de ser la protagonista de la recuperació econòmica d’Espanya, i ha de ser la primera a beneficiar- se dels primers símptomes d’aquesta recuperació. Però això no s’aconseguirà si el Govern de la Generalitat no posa de la seva part. Ha de deixar de dividir els catalans en ciutadans de primera i de segona. I això és el que el Partit Popular reivindica en aquesta Diada de l’Onze de Setembre: una Catalunya de tots.

El fals dret a decidir amaga un referèndum il·legal de separació de Catalunya de la resta d’Espanya, que faria que els pagesos es quedessin sense rebre ajudes de la Unió Europea, com les de la PAC. Davant els que volen saltar-se la llei, el Partit Popular defensa el projecte compartit que és Espanya amb el lema “Som 47 milions”, que emmarca un desig de concòrdia, solidaritat i convivència pacífica de les nostres lleis democràtiques. Necessitem prosperitat, i per aconseguir-ho, als catalans no ens cal una transició nacional en la qual alguns estan especialment interessats, potser per poder continuar controlant el país com han fet durant tants anys, amb importants beneficis i guanys patrimonials. No pel país al qual diuen que tant estimen, sinó per a la seva pròpia persona i la família en el sentit més ampli. S’ha de dir molt alt i molt clar què hi haurà després del 9-N. Que la recuperació està en marxa i que ningú té dret a ficar-la en perill.

Apostem per la recuperació, pel seny, per la senyera i per la bandera espanyola!

Dolors López Aguilar

Presidenta del PP de Lleida i diputada al Parlament de Catalunya

Monogràfic agrari. Servirà per alguna cosa?

El Parlament de Catalunya ha celebrat recentment un ple monogràfic sobre agricultura. Com vaig dir en la meva intervenció, i dirigint-me especialment al conseller, el més important és que els acords que s’aprovin, encara que siguin pocs, s’acabin complint. I per damunt de tot, intentar que no passi com fa quatre anys, que el Govern va voler donar llum verda a multitud d’acords perquè el sector agrari estigués content, però al final, el grau de compliment d’aquells acords ha estat molt petit.

El que sí sap fer el Govern de la Generalitat és criticar als altres. Criticar al Govern d’Espanya, sense reconèixer les seves pròpies responsabilitats, fent bona la dita: “Ven la paja en el ojo ajeno y no ven la viga en el propio”. La Generalitat critica als altres quan, el que han fet, ha estat perdre molt temps. Al 2013 van treballar amb un pressupost prorrogat i al 2014 va i es redueix el pressupost del Departament d’Agricultura en un 33%, la segona rebaixa més forta després de la del Departament d’Empresa i Ocupació, que va ser del 43%. Unes mesures d’una gran incoherència si es vol treure Catalunya de la crisi. Però, malauradament, veiem que l’objectiu d’aquest Govern, no és el de treure a Catalunya de la crisi, sinó que el seu objectiu té una data i una pregunta doble.

Mentre el Govern de l’Estat es preocupa de  fer sortir a Espanya de la crisi, de crear ocupació, de reactivar l’economia, de millorar tots els sectors, incloent, per descomptat, el sector agrari, el Govern de la Generalitat castiga els departaments que reactiven l’economia, perquè només està treballant i gastant per una consulta que sabem que no es farà i que, per tant, està malbaratant uns diners que són de tots els catalans.

És conscient el Govern de la Generalitat de la importància d’un sector que representa el 3,6 per cent del PIB de l’economia catalana? Un sector que ocupa més de 60.000 persones a Catalunya i que factura 8.000 milions d’euros en exportacions, però que pateix una disminució de la seva renda de més del 29 per cent? Per cert, ja que parlo de renda, la PAC representa un 30 per cent de la renda dels agricultors. I segur que la immensa majoria dels pagesos no volen que aquests ajuts comunitaris es perdin en una hipotètica separació de Catalunya de la resta d’Espanya. El Partit Popular no està disposat a renunciar a les ajudes de la PAC, i els pagesos tenen dret a saber la veritat.

Amb una visió constructiva, el Grup Parlamentari del Partit Popular va presentar 10 propostes de resolució, de les quals només es van aprovar 3, mentre que les 7 restants van estar rebutjades, la majoria per escàs marge de vots, principalment pels vots en contra de CiU i del seu soci, ERC. Una de les propostes aprovades feien referència al recolzament i promoció del producte agrícola català, incrementar els recursos per al foment de la internacionalització del sector agroalimentari i un control del producte exterior, exigint les mateixes garanties de qualitat i seguretat alimentària que a la resta de productes europeus. Així mateix, la segona proposta aprovada, sense cap vot en contra, va ser la que reclama al Govern de la Generalitat a presentar al Parlament un conjunt d'iniciatives legislatives que permeti la regulació a Catalunya, de les interprofessionals, els contractes tipus, les agrupacions i organitzacions de productors, així com l’actualització de la regulació de les llotges i altres mecanismes que assegurin la transparència dels mercats.

La tercera proposta del nostre grup que es va aprovar és d’especial importància per al món agrícola, ja que insta el Govern a tenir en compte l’especial situació de vulnerabilitat financera i econòmica de les petites i mitjanes explotacions agràries i forestals catalanes, el titular de les quals és una persona agricultora professional, en la gestió dels pagaments de les quantitats pendents d’abonar per les dificultats de tresoreria a la que es veu sotmès, considerant preferent l’abonament dels ajuts, indemnitzacions i expropiacions pendents als agricultors professionals o a les seves explotacions.

Per l’altre costat, és incomprensible que el Parlament hagi rebutjat mesures sobre temes tan sensibles com augmentar la vigilància dels Mossos d’Esquadra arreu de les zones agràries i rurals, i agilitzar els processos en la tramitació de les denúncies, i incrementar la coordinació dels Mossos d’Esquadra amb la resta d’agents de l’autoritat, especialment amb el cos dels Agents Rurals.

Com tampoc té perdó que el Parlament s’hagi manifestat en contra de qüestions que tan preocupen al món agrari, com millorar els ajuts a les inversions en explotacions agràries i a les adreçades a la diversificació de les rendes, millorar els ajuts de les mesures agroambientals i de benestar animal destinades al foment de la producció integrada i de la producció agrària ecològica, i equiparar-los, tenint en compte els preus i costos a Catalunya, i aplicar mesures per afavorir la participació de les dones pageses en tots el àmbits sindicals, professionals, cooperatius i polítics.

El Parlament també va rebutjar la nostra proposta de posar a l’abast del sector durant els pròxims anys els instruments necessaris per desenvolupar les actuacions que es derivin del Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català, així com consolidar el Pla de Concentració, Intercooperació i Modernització (PCIM) amb convocatòries d’ajuts anuals de caràcter plurianual.

Trist que no s’acceptessin aquestes propostes. Però és més trist encara que s’aprovin propostes i es quedin al calaix. I posaré com a exemple que fa mesos en comissió es va aprovar, per unanimitat, que a Lleida es creés un observatori de política agroalimentària, que té com a objectiu principal convertir-se en un centre de consulta, de bibliografia i de documentació sobre política agroalimentària, i que esdevingués una institució que centralitzés l’organització d’esdeveniments científics, que promoguin l’anàlisi del dret agroalimentari i del seu desenvolupament rural en col·laboració amb altres institucions i organismes públics i privats. D’aquest tema no se n’ha parlat més. Com tampoc se n’ha parlat d’una altra proposta que penso que és molt important per a l’activitat agrària, com és la modificació del règim d’ús no urbanitzable amb l’objectiu de permetre un nou habitatge familiar, sempre que aquell familiar continuï amb l’activitat agrícola o ramader. També va ser una proposta aprovada per unanimitat, però de la que no se n’ha sabut res més. És aquest l’estil del Govern de la Generalitat actual, la de criticar els demés i la d’incomplir les propostes compromeses. Un mal estil de fer política de la que en surt perjudicat un sector tant important per Lleida com és l’agrícola i el ramader.

Dolors López Aguilar

Presidenta del PP de Lleida i diputada al Parlament de Catalunya

Per una igualtat d’oportunitats

Fa just cent anys, en vigílies de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, països com Alemanya, Suècia i Rússia commemoraven, per primera vegada de manera oficial, el Dia Internacional de la Dona, amb l’objectiu de reivindicar els drets i la igualtat de la dona. Un segle més tard, encara hi ha molta feina per fer, no només a Espanya, sinó a tot el món.

El Govern de l’Estat ha promogut, entre altres mesures, afavorir la emprenedoria empresarial de la dona amb la promoció de crèdits i incentius, i ha treballat per aconseguir una millor coordinació administrativa en el medi rural, per afavorir la creació de nous negocis per part de les dones.

Aquestes mesures estan començant a donar el seu fruit, i una mostra és que l’atur femení va baixant des de fa mesos. Aquest febrer, un mes complicat per a l’ocupació, l’atur femení a Lleida s’ha reduït a Lleida en 119 persones. Cal millorar molt més aquestes xifres, sí, però almenys es denota un canvi de tendència en la creació d’ocupació.

Cal seguir lluitant també contra la violència de gènere. En els darrers dies s’ha fet públic el mapa de la violència de gènere de la Unió Europea, on es publiquen dades esfereïdores. Per exemple, es diu que 9 milions de dones europees han estat víctimes de violació, i que una de cada cinc espanyoles ha sofert violència física o sexual.

Per això, el govern del Partit Popular ha promogut mesures com la major implicació dels professionals sanitaris en la detecció de casos de violència masclista, i un augment de recursos per tractar d’eradicar aquest greu problema. I cal també apostar per una educació, sobretot entre els més joves, per acabar amb la violència de gènere. És la millor inversió que es pot fer per lluitar contra aquesta xacra.

Per això, dates com la d’avui, han de servir per recordar que no s’ha de baixar la guàrdia, i que hem de seguir treballant per assolir una igualtat real d’oportunitats i posar fi a la violència masclista. Tot, amb la finalitat d’assolir plenament el paper que correspon a la dona en la societat.

Dolors López Aguilar

Presidenta del Partit Popular de Lleida  i diputada al Parlament de Catalunya

Defensem la unitat i la pluralitat

L’Onze de Setembre celebrem la Diada de Catalunya, una festa que hauria de ser la de tots els catalans, que hauria de servir per unir a tothom, però que, malauradament, s’està convertint en la festa de només uns quants, als d’una determinada ideologia.


L’any passat, aquesta Diada va servir per convocar unes eleccions anticipades que no han beneficiat gens als catalans, i al partit que les va convocar se li va passa factura perdent 12 diputats, quan pensava que guanyaria per majoria absoluta.


En la Diada d’aquest any, tant Esquerra Republicana com l’Assemblea Nacional catalana volen marcar l’agenda política del Govern de la Generalitat, amb l’objectiu de fixar una data a una consulta que el que pretén és separar Catalunya de la resta d’Espanya.


Des del Partit Popular de Catalunya tenim la responsabilitat de no permetre que aquesta separació acabi succeint. La confrontació i la divisió fan perillar la convivència dels catalans i posar més difícil la recuperació econòmica, i el Partit Popular aposta per una bona convivència entre els catalans i la resta d’Espanya. Per això treballarem pel diàleg i assolir un millor finançament per a Catalunya.


Després del darrer fracàs electoral, el govern d’Artur Mas ha utilitzat l'estratègia sobiranista per tapar que ha estat incapaç d'aprovar uns pressupostos per aquest any, i que les seves propostes per sortir de la crisi, encertades o errònies brillen per la seva absència. Si el que vol ara el president de la Generalitat és només guanyar temps, tampoc avançarem. Cal un replantejament de la política de la Generalitat per centrar en un nou model de finançament que sigui més just i a recuperar l'economia catalana. Aquí trobaran l’ajuda del PPC i la voluntat de diàleg del Govern d'Espanya.


L'estratègia de separació d'Espanya de CiU i ERC ha provocat que, com a l’igual de l’any passat, es visqui un inici de curs polític convuls, amb una divisió entre catalans cada cop més gran. I aquesta fractura es veu en una Diada en la qual el protagonisme no serà de tots els catalans, sinó només dels qui se senten independentistes. És doncs una Diada d’exclusió. Pel Partit Popular de Catalunya, la Diada ha de ser una jornada festiva, de trobada entre catalans i de celebració a un marc de convivència. Així ho veiem i així ho hem defensat sempre. El Govern de la Generalitat, en canvi, està donant suport, amb tots els seus mitjans, a una manifestació contra la resta d'Espanya, que serà la més cara de la història i que es pagarà amb els impostos de tots els catalans.


Això no és compatible amb una Diada d'unitat i integració de totes les sensibilitats, això és pura hipocresia política. Per això, el PPC ha decidit celebrar un acte obert a tots per donar un missatge d'esperança a la majoria de catalans que estimen la bandera de la unió, que és la senyera, que se senten també espanyols, perquè sàpiguen que tenen un referent en un partit moderat, que sap prioritzar els problemes reals de les persones i que vol una Catalunya forta a la casa comuna, que és Espanya. És el moment de llançar un missatge clar als catalans. Ningú s’ha d’escapolir amb paraules ambigües, perquè està en joc el futur de moltes generacions. Ningú pot saltar-se nostre marc democràtic de dret i la Constitució que diposita la sobirania nacional en el conjunt dels espanyols. La cadena humana independentista tindrà només el suport directe de Convergència, ERC i la CUP. Mentre que cinc partits, que sumen la majoria parlamentària amb 75 diputats, no donen el seu suport o, com ha fet el PPC, mostren el seu rebuig a accions que fracturin a la societat catalana. Catalunya és plural i nosaltres insistirem en els nostres objectius polítics per centrar-nos en la sortida de la crisi i per proclamar amb tota la dignitat: Catalunya sí, Espanya també.


Dolors López Aguilar

Presidenta del PP de Lleida i diputada al Parlament de Catalunya

Pensar en el territori i la seva gent

Mentre uns partits estan encastats en parlar i perdre el temps sobre temes identitaris, i en donar prioritat a debats relacionats sobre el Dret a Decidir, en lloc de posar-se a treballar per sortir de la crisi, el grup parlamentari del PP ha presentat en els darrers dies mocions d’interès general, que el Parlament ha aprovat per unanimitat.

Tres de les propostes estan relacionades directament amb les Terres de Lleida, i una d’elles fa referència a una petició llargament reivindicada, com és la construcció d’una rotonda en l’accés a l’Escola Alba. Concretament, la proposta de resolució aprovada insta el Govern català a prioritzar la construcció d’una rotonda, o de qualsevol altra solució tècnica que pugui ser considerada més adient, en el tram d’accés al centre,per garantir la seguretat viària d’alumnes, pares, professors i conductors en la zona pròxima al centre educatiu. L’AMPA d’aquest centre educatiu havia recollit signatures com a mesura de suport a les seves demandes que no perseguien res més que posar fi al perill que en l’actualitat representa l’accés a l’Escola Alba.

La Generalitat posava com a condició prèvia a la realització d’aquestes obres la construcció d’un espai reservat per a l’aparcament i zona de desencotxament. Però en els darrers mesos s’havia signat un acord entre el Departament d’Ensenyament, l’AMPA i l’Ajuntament per dur a terme aquestes obres necessàries per a la construcció de la rotonda d’accés al centre escolar. Esperem, doncs, que aquests treballs es facin amb celeritat.

Una altra proposta del grup parlamentari del PP que s’ha aprovat per unanimitat fa referència a la també llargament reivindicada construcció de l’IES de Cappont, l’únic barri de la ciutat de Lleida que no té institut.

La resolució insta el Govern “a iniciar amb caràcter prioritari els tràmits necessaris perquè comencin les obres de construcció” d’aquest institut, i es va incloure una esmena que reclama“que l’equipament educatiu pugui entrar en funcionament quan les necessitats d’escolarització produïdes per l’increment d’alumnes faci que l’oferta de places d’educació secundària obligatòria siguin insuficients”.

Hem de recordar que els veïns venen reclamant des de fa 10 anys aquesta obra als diferents governs de la Generalitat, però el Govern, fins ara, mai ha tingut voluntat per tirar endavant les obres. Un exemple és que a l’any 2011, en l’anterior legislatura, es va aprovar una iniciativa similar del PP, també per unanimitat, però va quedar en el calaix dels oblits. Esperem que ara no passi el mateix, i més tenint en compte que si no hi ha cap institut a Cappont, la realitat és que no només les places ja són actualment insuficients,sinó que són inexistents. I per tant,és obvi que està més que justificada la necessitat d‘escolarització.

En aquell mateix dia el Parlament també va aprovar per unanimitat la proposta del PP de potenciar els estudis d’Enginyeria Agronòmica i de Veterinària a Lleida, una proposta necessària per reafirmar que Lleida és un referent en el món agrari i ramader,perquè l’oferta d’estudis universitaris han de reflectir aquesta condició.

La proposta que es va aprovar demana potenciar l’especificitat de la Universitat de Lleida en els estudis i àrees de coneixement relatives a l’enginyeria agronòmica. El creixement i ampliació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la UdL ha estat constant i actualment s’hi desenvolupen estudis i recerca de qualitat contrastable en tots els àmbits agrícoles: producció vegetal, forestal i ramadera, ciència i tecnologia dels aliments i biotecnologia. En total al voltant de 200 professors i investigadors hi imparteixen 26 titulacions a uns 1.700 estudiants”. Atesa aquesta magnitud, pensem que és de vital importància aconseguir que es potenciï aquesta especificitat.

Pel que fa als estudis de veterinària, la proposta exigeix al Govern que doni compliment a l’acord signat el 21 de gener de 2008, relatiu al conveni per a la implantació de la doble titulació de Veterinària entre la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat Autònoma de Barcelona. Això permetrà als titulats de Ciència i Salut Animal per la UdL poder accedir a la doble titulació en veterinària realitzant dos cursos a la UAB. En tot cas, la proposta contempla estudiar la possibilitat d’ubicar a la província de Lleida una Facultat de Veterinària, per traslladar a la UdL la importància del sector ramader i animal en aquestes comarques de Catalunya.

Això és treballar pel territori, perquè Lleida i Catalunya sortirà més afavorida si treballem tots en aquest sentit, i millor encara si els acords s’aproven per consens. És millor això que perdre’ns en debats estèrils que l’únic que fan, és dividir als catalans i dificultar la desitjada sortida de la crisi.

Dolors López

Presidenta del PP de Lleida i diputada al Parlament de Catalunya

 

Polítiques actives en favor de la dona

Fa 80 anys la dona va poder votar per primera vegada en unes eleccions a Espanya. Va ser al novembre de 1933. Aquest dret es va aprovar en unes Corts Generals l’any 1931, en un moment en què només hi havia tres dones diputades entre 427 parlamentaris: Margarita Nelken, Victoria Kent i Clara Campoamor, sent aquesta darrera a qui hem d’agrair la consecució d’aquest dret. Avui, afortunadament, a Espanya tenim unes quantes diputades més que fa vuit dècades.

Que una dona pugui votar avui ens sembla el més normal del món, però encara hi ha països, per sort no gaires, on aquest dret està prohibit, com és el cas de l’Aràbia Saudí, o limitat sota algunes condicions, com al Líban.

I mentre es treballa amb insistència, aquí i a tot arreu, per aconseguir la igualtat entre el sexe femení i masculí, la dona segueix patint lamentables casos de violència de gènere, tema que precisament ha triat enguany les Nacions Unides per posar-lo sobre la taula en aquesta jornada reivindicativa que celebrem avui.

L'any 2010 va ser el pitjor any en casos de violència de gènere, juntament amb el 2006 i el 2007, ja que hi va haver a Espanya 73 morts. Moltes de les víctimes, un 30 per cent, estaven sota ordre de protecció. Per això, la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, aprovada per l’anterior govern socialista, no pot ser considerada un referent a Europa.

L’actual Govern de l’Estat té com a prioritat lluitar contra aquesta xacra. L’any passat la xifra de morts per la violència de gènere es va reduir a 46, la més baixa de la darrera dècada, però encara que només hagi una sola víctima, en cap cas hem de baixar la guàrdia.

És per això que en els Pressupostos Generals de l’Estat de 2013 es destinen 22,1 milions d'euros per posar en marxa plans personalitzats d'atenció a les víctimes i als seus fills. A més, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat ha redoblat els seus esforços per combatre de manera més intensa la violència de gènere. Així, aquest any es posaran en marxa les més de 200 mesures contingudes en l'Estratègia Nacional contra la Violència de Gènere, que comptarà amb uns 100 milions d'euros addicionals als que ja s'empraven per a aquesta finalitat.

En aquesta estratègia per eradicar la violència de gènere s'inclouen als fills i filles d'aquestes dones com a víctimes, i s'ha elaborat un Pla Personalitzat adaptat a les necessitats específiques d'aquests menors.

En una dia com el d’avui també hem de destacar que l’actual Govern de l’Estat està invertint en un gran esforç per incorporar a la dona en el món laboral. És per això que el Govern va posar en marxa l’any passat mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, on es contempla l’obligatorietat dels empresaris a reincorporar les dones després de la maternitat, de forma que l’empresari que incompleixi aquesta obligació legal incorre en un incompliment contractual qualificat com a “molt greu”.

A més, el contracte indefinit de suport als emprenedors preveu bonificacions en el cas que els contractes es concertin amb dones en sectors on estan menys representades, i també per a la contractació indefinida o temporal de dones víctimes de violència de gènere.

A Lleida, com al conjunt d’Espanya, s’està aconseguint frenar l’increment de l’atur, gràcies a les mesures que està prenent el Govern de l’Estat. L’atur femení se situa actualment a les comarques de Lleida en 14.992 dones i és molt preocupant l’afectació de la desocupació, sobretot entre la joventut. Tanmateix, hem de destacar que l’atur va baixar al 2012 entre les noies més joves. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, al desembre de 2011 hi havia 1.258 dones d’entre 16 i 24 anys en atur, mentre que a finals de 2012 aquesta xifra va baixar a 1.176. En tot cas, queda moltíssima feina per fer.

I voldria aprofitar aquest article per fer referència també a una altra mostra de discriminació cap a les dones, en aquest cas immigrants, com és l’ús del burka o el niqab. En alguns municipis, i en aquest cas Lleida va ser pionera, es va aprovar una ordenança on es prohibia l’ús d’aquesta indumentària en espais públics per una qüestió de seguretat, però també per preservar la dignitat de la dona. Una recent sentència del Tribunal Suprem ha anul·lat aquesta ordenança, al·legant que l’ús d’aquesta vestimenta no vulnera la igualtat de la dona, una interpretació que respecto però que no comparteixo, perquè obligar a portar peces com el burka o el niqab té una clara connotació discriminatòria i vulnera el drets de la dona. Impedeix també que s’incorpori a la nostra societat i pugui accedir al mercat laboral. Per què, hi ha algú que conegui alguna dona amb burka que treballi en alguna empresa? Jo no. I penso que portar peces com el burka o el niqab va contra els nostres valors. I ni és pas una qüestió de llibertat religiosa, sinó una qüestió d’igualtat i de dignitat.

Per tot això, la legislatura passada el grup del PP va presentar una moció al Parlament de Catalunya, demanant que es portés a terme les reformes legals neces¬sàries per prohibir l’ús de peces que cobreixin totalment la cara, i que impedeixin la identificació i la comunicació visual tant en la via pública com als edificis i equipaments públics. Aquesta moció no se’ns va aprovar, però en els pròxims dies tenim intenció de tornar-la a presentar.

En definitiva, queda molta feina per fer en molts aspectes, i entre tots i totes hem de vetllar perquè les reivindicacions en favor de la igualtat de gènere no surtin a la llum només en jornades com la d’avui, si no en tots els dies de l’any.

Dolors López Aguilar

Presidenta del Partit Popular de Lleida i diputada al Parlament de Catalunya

Arrenca la Legislatura

Després de la constitució del Parlament i de la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat, s’ha convocat pel 23 de gener la pròxima sessió plenària amb l’únic objectiu d’aprovar una proposta pactada entre CiU i ERC per iniciar el procés de la separació de Catalunya de la resta d’Espanya.

Sembla que un dels socis, Unió Democràtica, no està massa d’acord amb aquest plantejament i, fins i tot, el senyor Duran Lleida ha arribat a dir que, en un hipotètic referèndum, votaria no a la independència. Però el cert és, que fins a data d’avui, el secretari general d’Unió no ha estat capaç d’aturar la bogeria que s’està gestant, i de la que també ell és part responsable.

D’entrada, s’ha de dir que la declaració de sobirania és il·legal, i per això des del PPC hem demanat a la Mesa del Parlament que doni marxa enrere l’admissió a tràmit d’aquesta proposta. Però no ens han fet cas.

En canvi, el vot en contra de CiU i ERC en la Mesa del Parlament ha impedit que passés a tràmit la proposta de resolució del PPC per establir un pla de lluita contra la crisi econòmica, la creació de llocs de treball i la millora del finançament. Ha quedat demostrat, doncs, quines són les prioritats d’aquesta legislatura pels qui governen a Catalunya: convocar referèndums il·legals, però no pas treure als catalans de la crisi.

La proposta de resolució del PPC al Parlament s’havia presentat tenint en compte que Catalunya, com la resta d’Espanya i d’Europa, està immersa en la pitjor crisi econòmica i financera que recorda la nostra generació. En els darrers quatre anys a Catalunya l’atur s’ha incrementat en 496.700 persones i, segons les darreres dades, 840.400 catalans no tenen feina, i la taxa d’atur ha passat del 8,95% el 2008 al 22,56%. I un segment de població que més està patint la crisi que viu el nostre país, són els joves que, amb un 49,01% d’atur veuen llastrat el seu futur, sovint, després d’anys de preparació i esforços.

Però enlloc de comportar-se com un govern seriós, CiU va deixar de banda les obligacions que el poble de Catalunya li havia encomanat al 2010 i va preferir convocar eleccions, unes eleccions que només han servit per gastar uns diners que no tenim, per perdre uns mesos vitals per treballar en favor de les polítiques econòmiques i perquè CiU es pegués la patacada i pactés amb ERC per embarcar a tots els catalans en una aventura d’incertesa, tant si s’està d’acord com si no.

Aquesta no és l’aventura d’un poble, com ens volen vendre. En aquest poble cada cop hi ha menys gent disposada a comprar l’aventura independentista, perquè és una fal·làcia. Aquesta és l’aventura de dos partits polítics que no representen a una única nació, sinó als propis interessos d’aquests dos partits. Perquè els interessos dels catalans van per uns altres camins. I és molt preocupant comprovar que el Govern de la Generalitat s’allunya cada cop més de la ciutadania i dels seus problemes. Això pot tenir greus conseqüències.

Perquè un govern seriós, enlloc d’embarcar-se en quimeres que no porten enlloc, el que ha de fer és plantejar qüestions que sí poden ser viables i beneficioses pels seus ciutadans. Pensem que durant aquesta legislatura es durà a terme la revisió del model de finançament de les comunitats autònomes previst a la LOFCA. En aquest marc, ha de ser una prioritat aconseguir un nou sistema de finançament singular per a Catalunya. Un nou sistema que ha de resoldre el problema de la insuficiència financera de la Generalitat per atendre les seves competències i que no perjudiqui la capacitat de créixer i de competir de l’economia catalana. I els nous recursos que pugui generar aquest nou sistema de finançament haurien d’anar destinats a sufragar les polítiques bàsiques de l’estat del benestar, per garantir els drets bàsics dels ciutadans i posar en marxa polítiques de foment del creixement econòmic i de creació d’ocupació.

Necessitem inversions, i això només es pot aconseguir si es té confiança en el futur de la nostra economia, que torni el creixement i es puguin generar llocs de treball. Però les actuacions del Govern de la Generalitat no van pas en la direcció de generar confiança. I tampoc la declaració sobiranista, ni els presumptes casos de corrupció de la família Pujol, ni els socis que ha triat CiU en aquesta legislatura, generen confiança.

I això ha quedat reflectit en el baròmetre del Real Instituto Elcano, que mostra un consens molt ampli en què la independència seria dolenta per a Espanya i dolenta per la Unió Europea. I per descomptat, dolenta per a Catalunya.

Malament comença la legislatura. Sabem com està arrencant, però la gran incògnita i la gran preocupació és saber com acabarà i en quina mesura tot aquest procés haurà perjudicat a la recuperació econòmica.

Què passarà al 2014 quan hagin de reconèixer que ens han portat cap a una aventura sense possibilitats d’èxit? Convocaran una altra vegada eleccions?

Dolors López Aguilar

Diputada del PP de Lleida al Parlament de Catalunya