L’any 1975, les Nacions Unides van declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona. Aquest 8 de març, a més és especial, ja que commemorem que fa 80 anys que per primera vegada la dona va poder exercir el seu dret a vot. Avui fa 80 anys que una dona, Clara Campoamor, va demanar la paraula al Congrés dels Diputats per defensar la igualtat entre sexes i el reconeixement del dret de les dones a votar. I ho va aconseguir. Campoamor va aconseguir que les Corts modifiquessin l’article 36 de la Constitució i que es recollís el ple dret electoral de la dona.
Els canvis socials de l’últim segle han posat de manifest la necessitat que les polítiques d’igualtat formin part imprescindible de l’agenda política de tots els governs i la màxima expressió d’aquest reconeixement va quedar palesa en el compromís recollit a la Constitució de 1978. Però a dia d’avui encara resten molts obstacles que impedeixen les dones tirar endavant els seus projectes i les seves ambicions, i és per això que hem de continuar el camí iniciat aquell 1931 per Clara Campoamor.
El que sí és cert, és que de les hores ençà les coses han canviat molt, però encara ens queda molta feina per fer i molt camí per recórrer. Jo no crec en les quotes sexistes de l’àmbit laboral i és necessari acceptar i entendre que una dona pot arribar, pels seus propis mèrits a ocupar càrrecs de responsabilitat dins d’una empresa, d'igual manera que ho pot fer un home.
I un exemple el tenim al Partit Popular. La nostra presidenta, l’Alicia Sánchez – Camacho, és una dona, les dues diputades al Parlament per Lleida som dones, la portaveu del Grup Municipal del PP a la Paeria i a la Diputació de Lleida és una dona, i ara, la nostra candidata a l’alcaldia de Lleida en les properes eleccions municipals, la Inma Manso, també és una dona. Al nostre partit no calen les quotes, i aquest n’és un bon exemple.
A més, la política, és una professió, si cap, encara més complicada pel fet de ser una dona. En la política no hi ha horaris, i les dones que ens hi dediquem ho tenim més complicat per conciliar la vida laboral amb la familiar. Aquest és el nostre principal repte com a dones, un repte que ha de basar-se en tot un conjunt de mesures que permetin una millor organització del temps i del treball, compatible amb l’atenció als fills, equilibrant les responsabilitats que permetin una nova manera de cooperació i de compromís entre homes i dones.
D’altra banda, és necessari establir els mecanismes de detecció de sectors de marginació femenina per tal de promoure polítiques actives de suport a les dones que garanteixin una protecció econòmica i social adequada, especialment a les dones soles, vídues i grans, atès que donada la major esperança de vida i l’envelliment de la població, són cada cop més nombroses i més vulnerables, situant-se en risc d’exclusió social.
Per tot lo exposat, tinc el convenciment, que a dia d’avui s’ha arribat a una igualtat legal, però falta molt per aconseguir una igualtat real. Per tant, es fa necessari un compromís efectiu per part dels poders públics perquè, tenint en compte aquesta situació, siguin capaços d’afavorir les mesures necessàries per acabar amb la discriminació que dia a dia encara pateixen les dones.
L’any 1931 i davant les Corts, Clara Campoamor va cridar “deixeu que la dona es manifesti com és, per poder-la conèixer i jutjar . Respecteu el seu dret com a ésser humà. Deixeu, a més, a la dona, que actuï en dret, ja que serà l’única manera que es pugui educar en ell, siguin quins siguin els entrebancs i dubtes que en un principi hagi pogut tenir”.
Avui, a l’any 2011, no crec, que les coses hagin canviat pas massa. Les dones hem de continuar fent sentir la nostra veu, ens hem de continuar justificant dia a dia. I que això canviï depèn, en primer lloc, de nosaltres mateixes, ja que, com ha dit en alguna ocasió, la Margaret Thatcher “Qualsevol dona que entengui els problemes de portar una casa està molt a prop de entendre els de portar un país”. Ara bé, també és necessari comptar amb el compromís i la col·laboració de tots per aconseguir una igualtat real entre homes i dones en la societat del segle XXI.
Dolors López
Presidenta del PP de Lleida i diputada al Parlament
Presidenta del PP de Lleida i diputada al Parlament
